dimecres, 31 de juliol del 2013

Qui té una amiga té un tresor ...

... i jo en tinc dos. 

A una, la E, la conec des que tenia 3 anyets i ens vam seguir veient cada dia de dilluns a divendres fins que en vam tenir 14. Ara, com quinze anys més tard, ens seguim veient un cop per setmana. L'altre, la  S, la conec des del primer dia d'institut, quan les dues vam arribar una hora abans de que comencessin les classes. 

La E és la que em posa de mala llet quan no hi ha manera de trobar un dia per sopar amb els respectius però el cafè setmanal no ens el saltem. La S és l'acompanyant els cursos que tant bé van per la dieta (ejem...). 

Després de tots aquests anys, hi ha hagut de tot i també
hem tingut ganes d'escanyar-nos mútuament i ens hem dit de tot .... res que no es pogués solucionar amb un email d'aquells quilomètrics o una trucada.

Per tot això i més, des del primer dia vaig tenir claríssim que elles dues havien ser les meves testimonis. I qui millor que elles per muntar cert comiat de soltera (amb condicions prèvies, tampoc ens passem). 

3 comentaris:

Sergi ha dit...

La tria ha estat ben fàcil, pel que sembla. I segur que elles han estat molt contentes. Però es coneixen entre elles? O es coneixien abans de saber que hauran de fer de testimonis?

Anna ha dit...

@XeXu es coneixen de fa força anys elles també, tot i que per separat no es veuen mai, una sap que hi ha l'altre i al reves :)

Garbí24 ha dit...

perdona però un comiat amb condicions....no és del tot autèntic... ;)