I amb la passada ja són tres les nits que a la una encara tinc els dos ulls oberts com plats. I no ho entenc perquè sonant el despertador a les set del matí i amb el que ja de per si m'agrada dormir, no semblo jo.
Després de tres nits amb certs problemes per dormir puc afirmar que:
- Com més miro el rellotge més m'estresso al veure que cada cop és més tard i que la son de l'endemà serà maca.
- Quan intento evitar pensar en com de ràpid s'està fent massa tard, començo a pensar en altres coses que no hauria. Basicament perquè els problemes hi seran igualment l'endemà (desgraciadament) així que més val que em dediqui a comptar ovelletes o similars.
Google Images |
En fi, que gracies a tres nits amb certs problemes per dormir surten aquestes entrades tant elaborades. No m'ho tingueu en compte.