dijous, 1 d’agost de 2013

Les invitacions ...

Ara que ja estan practicament totes donades puc dir que si pogués tornar enrere canviaria moltes coses; la primera no convidar a més d'un i més d'una, la segona enviar-les per email. 

Tinc claríssim que un casament treu el millor i el pitjor de cadascú o fa perdre el sentit del ridícul, segons es miri; si que és cert que molts dels convidats els hi han agradat però també que amb alguns les hem passat negres ... 

  • M'han suplicat, i quan dic suplicar és en sentit literal, que no els convidés perquè no els agraden els casaments. No veus que te l'estic donant perquè em fa il·lusió que hi siguis? No pots pensar una excusa a casa en comptes de suplicar? 
  • M'han preguntat repetides vegades el típic "ja saps què estàs fent?". Mira, aquesta encara, però no deixa de molestar. És com amb la dieta "t'has aprimat, t'has aprimat" que si, que ja ho sé. 
  • M'han dit que ja veurien si entraven en algun vestit que tinguessin a l'armari, però que comprar-ne un que no. I si no hi entraven, no vindrien. Dubto profundament que entri a qualsevol vestit que no sigui un sac de patates. Vaca burra. 
  • També han preguntat si aquell regal que ens van fer tres anys enrere quan ens vam independitzar ja serveix o n'han de fer un altre. Quan vinguin a sopar a casa jo també els diré si el sopar de fa tres anys ja serveix. I realment el que compta és que vinguin, però a preguntes estúpides jo també sé jugar. 

Google Images

Al principi de donar les invitacions ho feia amb gràcia i il·lusió ... vaig acabar sentint pànic. Que gent que practicament em dobla l'edat pugui ser tant summament cabrona mal educada ... 

2 comentaris:

joan gasull ha dit...

Doncs jo tinc un amic que treballa amb nuvis i es veu que el que es porta ara és donar sobres buits quan estàs en plé apogeo de gent i te'ls vas posant a la butxaca sense mirar. Quan els obres ja no saps de qui és.
Porta un boli a la pitrera i posa noms...... :-)

Ariadna ha dit...

Ostres Anna, sembla una cursa d'obstacles i no pas l'organització d'un dia que se suposa feliç per vosaltres. Potser perque ja fa anys, però no recordo haver passat per moments complicats en donar les invitacions a la meva boda.
Ja veuràs com desprès veureu com una anècdota el que ara sembla una muntanya.