dissabte, 12 d’octubre del 2013

40 anys

No, no són els meus. Per sort encara em falta. Són els anys de casats que el passat dia 10 van fer els meus pares. Poca broma eh? Quaranta! 

I jo, que estic apunt apunt de canviar el meu estat de soltera a casada (ui, com costa dir-ho!), no puc evitar pensar que "de gran vull ser com ells", totalment convençuda; que d'ara en quaranta anys també vull estar maquinant un viatge per regalar. 

Durant poc més d'un mes he estat ajudant a tots dos, per separat i en secret total a maquinar les seves respectives sorpreses: una escapada a Paris i un grandíssim viatge a Argentina. Perquè quaranta anys són molts i sé que no sempre ha sigut un camí de roses; tot i així, sempre es tenen i ara toca arribar als 50.

2 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Sempre és agradable de veure com hi ha gent que passa tota una vida junts.

Sergi ha dit...

Arribar als 40 anys de casats amb aquestes ganes de sorprendre ja diu molt d'ells i de com s'estimen. I també ens dóna esperances a tots els altres, no?