No sé per què la gent em pregunta si estic nerviosa si quan els dic que no, no em creuen. I sincerament em molesta bastant. Si m'ho preguntes un cop i et dic que no, per què segueixes preguntant? Doncs no, no estic nerviosa a quatre dies del gran dia. Que potser ho estaré de cop, no dic jo que no, però de moment ... El que si que estic és estressada i cansada de maquinar, de tancar mil camps que hem tingut oberts durant tot aquest temps (i alguns no estaran tancats fins el divendres a la tarda) i de perseguir convidats que fins l'últim moment no han dit si venen o no.
Avui hi anem a portar caixes; ja podrem recuperar aquella habitació que any i mig abans era pels ordinadors i els llibres. Ara sembla més gran i tot!
3 comentaris:
Només de pensar-hi jo ja m'estresso. Que no sigui res fins el gran dia... i que tot surti bé.
en el fons ho fas perquè ho vols, no? per tan es una cosa que t'agrada, per tan no t'hauria de preocupar ;)
Ha de ser un gran dia, doncs no val a posar-se nerviósa perquè aleshores no seria així.
Segeueix així i bon casori.
Publica un comentari a l'entrada