dijous, 19 de desembre de 2013

El padrí

He de dir que vaig tenir certs dubtes a l'hora de triar el padrí del casament. En el fons sabia qui havia de ser peeeeerò....  Intenteu confiar en un adolescent en todo su esplendor que es passa el dia teclejant el mòbil. Aquest és el meu nebot; més germà petit que nebot. Fins i tot quan li deia a algú que ell era el padrí em deia "ja saps que no tindràs vers, oi?" ... ajuda tant que et diguin aquestes coses ...

Li vam fer un dossier mig jiji jaja explicant quines eren les funcions del padrí i li vam donar abans de l'estiu. Vermell com un tomàquet que es va posar. Sé que rebia pressions per deixar veure l'esborrany del que suposadament seria el vers i em vaig posicionar a favor seu dient que el vers era secret i privat. Mama por.

I va arribar el dia ...  



... i va ser un dels moments més espectaculars. No el canviaria per res del món. No podia tenir millor padrí, ni millor vers. No podia començar millor el dia. 

4 comentaris:

XeXu ha dit...

Aquestes coses poden anar bé o poden anar malament. Potser el més desitjable és no arriscar, assegurar el tret i que passi desapercebut. Però si arrisques i surt bé, el record segur que és inesborrable, ni que sigui pels nervis que has passat anteriorment!

pons007 ha dit...

Si, ho reconec, em va demanar ajuda i no vaig saber negar-mi i per això li va quedar tan bé :P

joan gasull ha dit...

Per despistats que semblin....quan s'hi posen s'hi posen.....però quin canguelin eh ?

Ariadna ha dit...

Tot va sortir bé, això és el que al final importa.