dilluns, 28 de gener de 2013

Un cap de setmana per la Vall d'Aran

Això de tenir un nebot que comença a fer competició d'esquí (moment tieta orgullosa) és l'excusa perfecte per anar a passar el cap de setmana fora. Així, divendres passar, el Low, jo i el meu encostipat marxàvem cap a la Vall d'Aran on sembla mentida però no hi havíem estat mai. També venien els meus pares i quan el cap de setmana és a despeses pagades, encara és més cap de setmana. 

Després de practicament quatre horetes de cotxe, arribàvem al nostre hotelet a Salardú. He de dir que en la vida havia vist tanta neu com aquest cap de setmana. Per sort aquest no era el nostre cotxe però no era pas l'únic que estava així .... 


Espero no ferir sensibilitats però he de dir que Vielha en si m'ha mig decepcionat, no sé, jo sóc més de pobles com Puigcerdà. Pobles més pobles. Vielha em va semblar un carrer amb molts restaurants i una plaça amb una església. 


Com tot, també té les seves coses bones ... el menjar, les pistes d'esquí, les vistes inmillorables .... i tinc ganes de tornar-hi quan no hi hagi tres metres de neu per tot arreu. 

dijous, 24 de gener de 2013

Justament...

... aquesta setmana que he tingut, tinc i tindré mil coses per fer; que em falta temps fins i tot per posar rentadores; que s'han de fer visites hospitalaries, aniversaris i la bossa per marxar demà a la Vall d'Aran. Justament ara que deia que feia temps que no ... Ara vaig acompanyada del meu amic "Bisol" ...


I referent a certa entrada doncs si, ara mateix estic a la feina però el que no tinc tant clar és si podré anar a la classe d'alemany a les 19:00 ... si ara cada cop que parla algú sembla que em donin cops de martell al cap. 

divendres, 18 de gener de 2013

Sofà i manteta

Un dels altres regalets que va caure per Reis va ser una manta pel sofà i/o llit. No era una cosa que hagués demanat però ara que la tinc, no podria anar millor. 


He de dir que el Low no se l'acaba d'estimar massa perquè la primera manteta que teníem (i que encara tenim) tenia cert escut de cert equip de futbol però jo ja l'hi he explicat varies vegades que, de futbol, els Reis no en tenen ni idea. 

Així, aquesta nit serà una d'aquelles nits de sofà, manteta i pel·lícula perquè després de tota una setmana no puc estar més cansada! 

divendres, 11 de gener de 2013

Faltes justificades

Fa sis anys que estic a la mateixa empresa; primer a temps parcial juntament amb la carrera, després a jornada completa i després altra vegada a temps parcial. Evidentment jo voldria altra vegada jornada completa però tot és millor que res. 

Durant aquests sis anys he tingut els meus dies de vacances, els meus dies lliures i he faltat dos dies per estar malalta. Reconec que alguns dies he vingut que semblava un vegetalet; dies d'aquells de nas tapat i ulls plorosos però he vingut. Encara no tinc clar si és que soc burra o tinc el llistó molt amunt en quan a dolor perquè realment la feina que faig no és una cosa urgent que s'hagi de portar al dia estrictament. I realment no ho faig per obtenir res a canvi tot i que gràcies a això confien plenament en mi, cosa que fa que mai m'hagin negat un dia lliure o, pròximament, una lluna de mel de tres setmanes. 

Avui he estat parlant amb una amiga i estava indignada a més no poder perquè, després de sis anys treballant a la mateixa empresa, era el primer cop que l'hi demanaven un justificant mèdic per haver faltat a la feina. Com jo vaig fer en el seu moment, està a mitja jornada i ho compagina amb la universitat. La cosa és que té la costum de faltar a la mínima per allò de que "em va millor estudiar al matí" o "es que tinc molta feina". He estat apunt de dir-li que l'entenc, que a mi em va millor dormir al matí però .... 

El que no he acabat d'entendre és que quan he dit que entenc al seu cap perquè al final, ell ha de mirar per l'empresa m'ha dit que a diferència de mi, aquella no és la feina de la seva vida i per tant, té altres prioritats. Ah coi! Això vol dir que a totes les anteriors feines en que m'he comportat he estat fent el burro? i quan s'ha decidit que aquesta és la feina de la meva vida? Hm... Jo pensava que això és tractava de responsabilitats. 

Ui, em fa mal un peu, potser hauria de marxar cap a casa ..... 

dimecres, 9 de gener de 2013

De 1.000!!

L'any passat em deuria portar molt bé perquè els Reis van venir carregadets. Algunes de les coses es ben mereixen sortir aquí així que som-hi amb la primera! 

L'últim que vaig fer recordo que va ser durant un estiu a Menorca i d'això potser en fa 7 o 8 anys. Després, per falta d'espai o trobar algun que realment em motivés em vaig dedicar a dir cada dos per tres que si en volia un, que si en tenia moltes ganes, que si ho trobava tant relaxant .... i aquest cop, els  Reis cansats de sentir-me dir el mateix em van fer cas. 


Ara no puc esperar a que arribi uns d'aquells diumenges en que no tens res més que mandra i posar-me a separar peces i colors. A més a més, aplicats que som (i poques ganes que tenim de tenir coses escapades per casa) ahir ens vam agenciar amb aquest gran invent: 




divendres, 4 de gener de 2013

Mocca

Si fa uns dies us explicava que jo era l'afortunada guanyadora d'un sorteig, ahir va ser quan vaig rebre l'esperat premi. I quin premi!! 


No només el conjunt és maquíssim, és que fins i tot l'envoltori ho és! 


Si, són bossetes de tela, no el típic paper que va directe a les escombraries. I dins el pack, tela per netejar el conjunt. 


Em sembla que guardaré la seva direcció a bon lloc ... M'encanta tenir sort! 

dijous, 3 de gener de 2013

Santa paciència ...

Ja fa alguns anys que he d'aguantar d'escoltar els típics "no tens Whatsapp?" o "ui, quin mòbil més antic" ... Tampoc ho és tant però clar, ni Whatsapp, ni Twitter, ni res de res .... trucades i sms. Jo era feliç, summament feliç fins que vaig picar. 

Aprofitant una promoció de certa companyia vam decidir fusionar (pista al canto) l'ADSL amb la línia telefònica de casa i el mòbil amb internet. A final de mes em sortía bastant més economic que ara així que why not?

El dia 31 al matí vaig anar a la botiga i allà va començar la història que m'ocuparà un coi de mes sencer! 

Per poder fusionar-ho tot, primer havien de canviar de titular el meu contracte de movil, passant a ser el titular el Low, juntament amb la línia de casa. "Esto lo tienes en un momento" em va dir .... i aquest "momento" va durar des del dia 31 fins ahir a la tarda. 

Quan anavem direcció a la botiga jo ja em veia amb el meu smartphone quan ara resulta que tampoc! He d'esperar ni més ni menys que UN MES per poder fer efectiu el decompte dels punts. Tu m'has informat? Ells tampoc. 

Estic d'una mala llet que espanto .... 

dimecres, 2 de gener de 2013

Intocable

Adoro aquella sensació d'haver vist un peliculón (i no em refereixo als que fan els dissabtes després de dinar per certs canals) i aquesta és la sensació que tenia el vespre del 31 de Desembre que per allò de fer temps abans de  sopar, acabes mirant una pel·lícula.  112 minuts més que ben invertits. Genial. 


Feia temps que la tenia en la meva llista de "must see" i és altament recomanable. És la història (inspirada en una de real) de Philippe, un tetraplegic i el seu cuidador, Driss. 

dimarts, 1 de gener de 2013

Bon any!!

No em posaré a fer propòsits d'any nou tot i que alguna llista mentalment feta si que tinc. Com em van dir ahir "si es diuen no es compleixen" i tot i que crec que aquesta condició era necessària per un altre tipus de desitjos, en farem cas. 

Avui tenim el penúltim dinar familiar que aquestes festes comporten i ahir, vam tenir el nostre sopar a casa: més economic, menys cansat i menys ple de gent. Ideal. 


Com sempre, pensarem que el 2013 serà millor que el 2012 ... esperem tenir raó.