divendres, 31 de maig de 2013

Satisfacció

Fa uns dies vaig llegir en un blog amic, quina pot ser la satisfacció d'estar una temporada, sigui quina sigui, a dieta

Tot i que aquí una servidora fa força temps que en fa, és d'un temps ençà que me la prenc seriosament; no sé si perquè quan vaig deixar de fumar vaig créixer en amplada fins al punt de dir prou o per cert aconteixement el pròxim Octubre però des de fa un any que l'estic seguint el més estricament possible. Això no vol dir que de tant en tant no sopi una pizza o endrapi unes patates però normalment toca aguantar-se ... i costa, costa un ou. 



Fins ara, crec que he descobert dos tipus de satisfacció: una és la de quan et trobes gent que fa temps que no et veuen i et diuen com has canviat; tu dius que no, que no n'hi ha per tant però en el fons penses que tot l'esforç bé s'ha de notar. 

El segon tipus de satisfacció l'he descobert avui quan, remenant l'armari per vestir-me, he vist uns texans que deu fer un parell d'anys que tinc, que encara no havia estrenat perquè cada cop que me'ls posava no podia ni respirar i avui he pensat calla .... i si, ara em venen grans! Pobrets, abans per poc i ara per massa .... 

dimecres, 22 de maig de 2013

X Games

Diumenge vam sortir de casa direcció Barcelona per anar al Palau Sant Jordi (no sense prèviament aparcar allà on Déu va perdre l'espardenya de la quantitat de gent que hi havia). 

Sincerament, el tema aquest dels esports d'acció mai m'ha cridat l'atenció i mai hagués anat a veure una final d'aquest tipus per pròpia voluntat (i menys pagant entrada) però no hi ha res com tenir un nebot que durant les setmanes prèvies preguntava dia si dia també que si el portaríem, que si era al·lucinant, que si bla bla bla 

Les primeres proves, les de Moto X, em van semblar força avorrides. Eternes diria jo. Suposo que no hi va ajudar gens el fet de que anaven una hora tard per culpa de la pluja i l'espera per començar les que feien a l'estadi de Montjuïc però cert és que es van passar tres pobles amb la quantitat de publicitat. Cada cop que pujaven l'alçada de la barra a saltar, tres anuncis que colaven ... si la barra la van pujar com cinc o sis cops .... podeu multiplicar. 


El millor moment, sens dubte, va arribar amb la final de les BMX Big Air. És allò que t'ho comences a mirar en modo de "serà el mateix que les motos però amb bicicletes" i no. Basicament perquè mai havia vist jo tanta volta i moviment sobre una bicicleta.


Per caure de cul

dilluns, 20 de maig de 2013

De seasons finales

De totes les series que segueixo (i reconec que no són poques) n'hi ha dues que tenen finals de temporada d'aquells que no t'atraveixes ni a respirar per si de cas, de les que poses el mòbil en silenci pels més oportuns i de les que et queda un no sé què que a veure com aguantem ara fins la nova temporada. 

Des de divendres a la nit que les hagués pogut veure però per allò d'arreglar el fet de que avui és dilluns, de que està a punt de ploure i fa fred ... han caigut els dos aquesta tarda. 


No tinc intenció de fer cap spoiler; només diré que cap dels dos baixa del 9/10 ... i ara no hi ha més remei que esperar les noves temporades. 

dijous, 16 de maig de 2013

Blau tirant a lila ...

No hi ha res millor (o pitjor segons es miri) que arribar motivada de la feina i voler fer mil coses. Coses que són un pal com una catedral però que no hi ha més remei que fer-les.


Primer he aconseguit fer baixar la pila monumental de roba per planxar. Puc dir que planxar és de les coses que més mandra suprema em fa peeeerò ja no hi ha pila de roba (fins que torni a rentar però en fi ...). 

Després he pensat "no ho deixis pel cap de setmana, que farà més mandra" i he agafar l'aspiradora per banda. Sort que tenim un pis petit, sort. I ja posats a fregar no? Si ja no ve d'aquí ... Doncs si que ve d'aquí si ... perquè la mutilada ha sigut maca maca. 


L'últim cop que he vist el meu pobre dit abans de posar una tireta ja era de color blau per no dir el mal que arriba a fer.

Si algun dia arribeu motivats a casa, no en feu cas, directes al sofà!

dilluns, 13 de maig de 2013

50 Sombras de Grey

Si, vaig ben picar. I no, no m'ha agradat. Aquest ha estat el primer d'aquest tipus que he llegit i practicament puc assegurar que serà l'últim. No dic jo que no hi pugui haver persones que s'ho passin pipa peeeerò jo no en soc una d'elles ... 



He de reconèixer però, que el primer de la trilogia té la seva gràcia, que certs moments poden fer ... calor; però repetir i repetir i repetir fins la sacietat el mateix ... home ... no hi veig massa la gràcia. 

El segon llibre ja es fa pesadet pesadet i el tercer, senyores i senyors, he anat saltant pàgines i llegint només diàlegs. Si és una trilogia s'ha de llegir la trilogia però com ha costat! 

dissabte, 4 de maig de 2013

Barcelona Bridal Week

** Sento dir que aquesta entrada decebrà a tot aquell que esperi trobar una gran crònica ** 

No hi ha res com que un dilluns et truqui una amiga dient que li han tocat dues entrades per totes les desfilades del divendres dins de la Barcelona Bridal Week. Desgraciadament les del matí me les havia de perdre perquè la feina és la feina però a les 18:00 ja estàvem fent cua per entrar a la desfilada de la dissenyadora Carla Ruiz

Aquí una servidora va al·lucinar en colors. No sé si va ser la música, les llums, les models amunt i avall o els dissenys (que alguns d'ells eren maquíssims) però em faltaven ulls i orelles per tenir-ho tot controlat. 


Certament és un altre món on hi ha de tot, gent ben normaleta i gent que ... potser no tant. I millor deixar-ho així que jo ja m'entenc. 
Tot i que només hi vàrem poder estar una horeta, va ser una grata sorpresa i tal i com vaig dir al Low només arribar a casa "és com a les pel·lícules!!"