diumenge, 27 d’octubre de 2013

Una de ràpida ....



I demà cap a Japó!!! 

dissabte, 26 d’octubre de 2013

El gran dia


Evidentment aquest és un post programat, prou feina tinc com per passar per aquí. I ja em sap greu ja però la falta d'hores és un problema. 

De moment, encara és divendres, aquesta tarda encara hem de fer coses i aquesta nit ens n'anem a sopar fora perquè si
Ara ja està, ja no cal anar a veure més restaurants, ni fotògrafs, ni vestits ... a les 18:00 comença la gran festa; la que vam començar a organitzar fa un any i mig. 

No tot ha sigut un camí de roses; he vist coses que m'han decepcionat enormement i d'altres que m'han sorprès gratament. D'això en una altra entrada, que avui toca festa!! 


dimecres, 23 d’octubre de 2013

D'això ..

... consti en acta que quan vàrem decidir la data encara no havia sortit el calendari ni molt menys els horaris. Que és de domini públic que el nuvi no és ni d'uns ni d'altres; sinó més aviat blanc-i-blau però la núvia ... Que tenim convidats que són socis; un dels testimonis també. I és que no sé cap on mirar quan algun convidat relaciona l'hora del partit amb l'hora de la cerimònia. 


Si, si, ja sé que durant la cerimònia tindrem al típic espavilat amb el pinganillo a l'orella o amb el mòbil vibrant. 

dimarts, 22 d’octubre de 2013

Últims preparatius

No sé per què la gent em pregunta si estic nerviosa si quan els dic que no, no em creuen. I sincerament em molesta bastant. Si m'ho preguntes un cop i et dic que no, per què segueixes preguntant? Doncs no, no estic nerviosa a quatre dies del gran dia. Que potser ho estaré de cop, no dic jo que no, però de moment ... El que si que estic és estressada i cansada de maquinar, de tancar mil camps que hem tingut oberts durant tot aquest temps (i alguns no estaran tancats fins el divendres a la tarda) i de perseguir convidats que fins l'últim moment no han dit si venen o no. 



Avui hi anem a portar caixes; ja podrem recuperar aquella habitació que any i mig abans era pels ordinadors i els llibres. Ara sembla més gran i tot! 

diumenge, 20 d’octubre de 2013

De moment ...

... sembla que anem bé! 


Esperem que duri :) 

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Una de cine (V)

No acostumem a anar al cine i no per no tenir-ho aprop de casa, perquè el tenim al final del carrer i és un petit passeig si no més aviat pels preus que fan pagar per una entrada. Directament m'hi nego.
Ahir però, per ser dissabte i per ser una pel·lícula que si no la veus en 3D perd part de la gràcia (per no dir tota) vam anar al cine a veure Gravity


Grata sorpresa i altament recomanable és hora i mitja d'angoixa i patiment. Potser no té un gran què però les imatges en 3D són espectaculars

dissabte, 12 d’octubre de 2013

40 anys

No, no són els meus. Per sort encara em falta. Són els anys de casats que el passat dia 10 van fer els meus pares. Poca broma eh? Quaranta! 

I jo, que estic apunt apunt de canviar el meu estat de soltera a casada (ui, com costa dir-ho!), no puc evitar pensar que "de gran vull ser com ells", totalment convençuda; que d'ara en quaranta anys també vull estar maquinant un viatge per regalar. 

Durant poc més d'un mes he estat ajudant a tots dos, per separat i en secret total a maquinar les seves respectives sorpreses: una escapada a Paris i un grandíssim viatge a Argentina. Perquè quaranta anys són molts i sé que no sempre ha sigut un camí de roses; tot i així, sempre es tenen i ara toca arribar als 50.

diumenge, 6 d’octubre de 2013

El comiat

He de dir que, tot i certs mal entesos entre les organitzadores (casi casi es mereixeria una entrada a part ... santa paciència), ahir vaig tenir un comiat de soltera que va superar les meves expectatives. 
Des del migdia que les vaig tenir per aquí fent coses; que si ara això, ara allò; riure vam riure moltíssim ... i per sort van respectar les meves condicions; al final només eren dues. 

A destacar la gràcia que fa anar una hora dins una limusina amb barra lliure. No diré més. 


El problema comença quan arribes a casa a les 7:45 i una veueta et diu que la F1 comença a les 8:00 i que, total, tanta tanta son tampoc tens ... no, en aquell moment potser no però ara que són les sis de la tarda ja fa estona que no soc persona. D'aquesta no me'n recupero ni en una setmana! 

dimarts, 1 d’octubre de 2013

L'últim dia 1

Des de fa dotze anys que el dia 1 és especial només per ser el dia 1. El més important és el del Juny però no per això ens oblidem de la resta, que normalment anem per casa dient que és dia "uuuuu" (la tonteria ens dura deu minuts però si, sempre hi és). 

Google Images

Aquest mes el comptador es reinicia, per començar a celebrar una altra data. Em fa certa peneta, tot sigui dit, i em sembla que som tant xulos que celebrarem les dues i fora problemes.