dimarts, 31 de desembre de 2013

31/12/13

Aquest 2013 ha sigut un any dens que no tinc clar si m'ha canviat o només esgotat. Suposo que, com tots, he tingut coses bones i d'altres de no tant. 

M'he casat, poca broma! I he conegut el país més espectacular que hi pot haver: Japó. No veig el moment de tornar-hi. Per sort, i tot estar en un nivell d'estalvi màxim, també vaig poder fer la meva escapada anual a terres angleses.
 
Positiu o no, m'he tornat més meva i si una cosa no la vull fer, no la faig. No entenc perquè jo he de tenir un detall amb tu, si tu no el tens amb mi. I és que algunes persones (malhauradament força pròximes) m'han ben decepcionat i m'he vist sola en situacions que no ho hauria d'haver estat

Només em queda tancar l'any i posar tota l'energia en que el 2014 serà millor. 

De propòsits en tinc alguns que medito si dir o no ... sigui com sigui jo sempre he sigut més de nombres parells així que ... :)

dimarts, 24 de desembre de 2013

Ja?

M'encanta el Nadal. M'encanta posar l'arbre al menjador (i fer que ens quedi un menjador més petit encara), m'encanta el mini Tió sobre el moble de la TV, m'encanten les flors a la porta de l'entrada, ... en fi, que quan arriben aquestes dates em transformo. I no, no estic gens d'acord en que el Nadal és cosa de nens petits i "aquí no posem arbre perquè ja som grans". Perdona? Els regals bé que t'els compres eh? 

Normalment començo a maquinar amb antelació d'un mes o mes i mig peeeeerò aquest any, fa un mes nosaltres estàvem a Japó temple amunt, temple avall i abans de Japó estàvem organitzant taules de convidats i cançons d'entrada. Com coi hem arribat a 25 de Desembre?! 

Si, aquest any m'he trobat el  Nadal als morros. I si que vam posar l'arbre fa dues o tres setmanes però no assimilo que ja és Nadal i que demà hi ha macro dinar familiar, i demà passat també! 

Així que ....  


BON NADAL! :)

dijous, 19 de desembre de 2013

El padrí

He de dir que vaig tenir certs dubtes a l'hora de triar el padrí del casament. En el fons sabia qui havia de ser peeeeerò....  Intenteu confiar en un adolescent en todo su esplendor que es passa el dia teclejant el mòbil. Aquest és el meu nebot; més germà petit que nebot. Fins i tot quan li deia a algú que ell era el padrí em deia "ja saps que no tindràs vers, oi?" ... ajuda tant que et diguin aquestes coses ...

Li vam fer un dossier mig jiji jaja explicant quines eren les funcions del padrí i li vam donar abans de l'estiu. Vermell com un tomàquet que es va posar. Sé que rebia pressions per deixar veure l'esborrany del que suposadament seria el vers i em vaig posicionar a favor seu dient que el vers era secret i privat. Mama por.

I va arribar el dia ...  



... i va ser un dels moments més espectaculars. No el canviaria per res del món. No podia tenir millor padrí, ni millor vers. No podia començar millor el dia. 

dimecres, 4 de desembre de 2013

Una de cine (VI)

No és per ser monotemàtica (que reconec que una mica si que ho soc) però ahir, aprofitant el dia de l'espectador, vam anar al cine a veure "Una família de Tokio"



Ja només amb el tràiler vam veure que tot el que hi sortia ho havíem vist feia escasses dues setmanes així que si o si, s'havia de veure. Una mica massoques nosaltres, si. I ahir va ser el dia de sospirar durant una bona estona al veure un simple tatami, un guizo, un pòster del Skytree o la noria de Yokohama. 

A part d'això, i pels que no estigueu amb el síndrome d'abstinencia nipona, la pel·lícula és maca, amb un argument senzill però super tendre. I molt real.