dilluns, 29 de desembre de 2014

Un bon any ....


... de bufar espelmes a Londres, de portar al Low a Upton Park, de musicals, d'escapadetes a Frankfurt, de concerts, del concert de la meva vida, d'illes gregues, de tenir el cos adolorit durant tres dies per passar-me de llesta al gimnàs, de la satisfacció de no ser d'aquelles persones que hi van un cop al mes i gràcies, d'estar a The Kop, de soparets amb tu, de votar un 9N, de cantar les 40 a algú i quedar-me ben ampla, del primer aniversari, de maquinar escapades per l'any que ve ... i viatges també. De trobar restaurants on menjar un katsudon més que decent. De jubilar el meu pc. De poder menjar okonomiyakis al costat de casa! De trobar molt a faltar terres nipones. De no acabar l'àlbum de les vacances (a mitges que el tinc...). De saber que mai més volaré amb Alitalia. 

Que l'any podria haver anat millor? doncs segurament però a veure si el 2015 supera al 2014 perquè sembla que ho té complicat ... :) 

dimarts, 16 de desembre de 2014

Cinc ciutats

He tingut la gran sort de poder viatjar regularment durant la meva vida; primer amb els meus pares i la caravana, cada estiu; després amb el Low, cada estiu ... i sempre que podem. 
Tot el que he vist m'ha agradat però sempre hi ha aquells viatges que si els repeteixes bé (perquè mai, mai, es diu que no a un viatge) i si no també i aquells que saps que hi tornaràs, perquè hi has de tornar. Aquí van els meus cinc: 


  • Japó: evidentment està el primer de la llista pel que va ser i pel que és. Vull tornar a veure coses que ja vam veure i d'altres que ens va faltar temps. Al principi anava a posar cinc ciutats però si parlo només de ciutats en necessitaria el doble perquè no siguin totes de Japó. 

  • Nova York: va ser una setmana en la que no vam parar quiets. És com estar en una pel·lícula i m'encanta. Vam tornar flipats o més. I teòricament fèiem guardiola per tornar-hi al 2015 però em sembla a mi que les prioritats viatgeres estan canviant. I no només les meves. 
Google Images

  • Praga: i si és en època de Nadal com quan hi vam anar, molt millor. Perquè arribar allà i veure el totalment inesperat mercat de Nadal em va emocionar més que una nena petita. 
Google Images

  • Mykonos i Santorini: No, no puc triar-ne una. Una setmana en una caseta blanca d'aquelles davant del mar .... ainnnnnnnnnns! 
Google Images

  • Roma: m'encanta Itàlia (que no la seva companyia aeria) i Roma és molta Roma. La Fontana ni Trevi, les pizzes, el coliseum, ... 
Google Images


No, no he posat Londres ni Liverpool perquè tenim la sort d'anar-hi sovint :)

divendres, 5 de desembre de 2014

Ais ....

Fa uns dies, repassant el que teníem gravat a la TV vam mirar un reportatge sobre el Japó central, la setmana passada vaig acabar el llibre de Norwegian Wood (era el primer que llegia de Murakami), ahir li deia al Low que a veure quan tornàvem a fer sushi a casa. I de tant en tant m'encanto fent el xafarder amb algunes webcams

És curiós perquè prometo que no em passo el dia buscant coses sobre el mateix però no sé com m'ho faig que sempre ho acabo trobant. 

Definitivament hi ha dies que ho trobo a faltar i altre dies que ho trobo a faltar encara més

(⌒_⌒;)

dimecres, 26 de novembre de 2014

Més sèries

Últimament estem on-fire amb el tema sèries; em queixo de que en veig moltes i em falta temps i què faig? en miro més. La culpa no és meva, la culpa és del Low que em lia ... ehem .... 

  • Rectify: Després de passar 19 anys al corredor de la mort, una proba d'ADN demostra la seva innocència. Clar, després de 19 anys en tensió (per dir-ho finament), surt una mica idiota empanat ... De moment, dues temporades de 10 capítols cada una. Va començar molt bé però s'està tornant una mica bluf ... Un 8.4/10 a IMDb. 
  • Halt and Catch Fire: Voleu saber com va començar a evolucionar l'ordinador personal? Aquesta és la sèrie. De moment només hem vist tres capítols però ja m'agrada més que la primera... 8.2/10 a IMDb. 
  • Stalker: Típica sèrie de polícies que sempre ho acaben sol·lucionant tot. El Low ja l'hi té mania però per estar 40 minuts no-fent-res al sofà va de conya. 7.6/10 a IMDb. 






















Encara sort que no acostumem a mirar mai els programes convencionals de la TV perquè si no, no se pas com ho fariem. 

dimecres, 19 de novembre de 2014

El dia que vaig estar a The Kop

El primer cop que la vaig escoltar (de mil) vaig dir "el dia que em casi, aquesta sona". I va sonar, i tant que va sonar. Va ser el primer ball. 


I el 26 d'Octubre va fer un any; i nosaltres a terres scousers. 

No és que sigui molt futbolera, perquè no ho soc ni de lluny però poder escoltar-la en directe va ser es-pec-ta-cu-lar. I l'ambient pre-partit, que a les 11 del matí allò ja estava com un ou; i les patates amb formatge (oh quin descobriment), i les pintes de sidra (encara que fós Magners) i entrar per una mini porteta i trobar-te a nivell de gespa i seure a The Kop i veure a Gerrard a dos pams.  

El resultat va ser per dormir (empat a 0) però a l'endemà hi hagués tornat. Pell de gallina non-stop. 

dilluns, 17 de novembre de 2014

Una de cine (VIII)

Aquest passat divendres a la tarda, aprofitant que el Low feia anys, va tocar sessió de cine. Tot i que ara mateix hi ha varies pel·lícules en cartellera que no m'importaria veure, l'escollida va ser Interstellar.  


Pel·liculón. Tal com sona. Pensava que se'm faria eterna, que m'adormiria (mala idea anar al cine just després de dinar) però no, ni eterna ni ideal per fer migdiada. Amb raó té un 9/10 a IMDb! 

dilluns, 10 de novembre de 2014

9N

Sembla que avui la gran majoria de blogs parlem del mateix però com per no fer-ho! Espectacular; va ser un dia espectacular

Em va agradar arribar a quarts de deu al lloc on em tocava votar i veure una cua llarguissima (en part també deguda a que tothom s'havia de fer la foto de rigor votant), veure avis que estic segura que no surten més de dos cops l'any de casa anant a votar, veure que el grau de participació va ser altíssim, que no hi va haver incidents (jo dec ser molt catastrofista perquè n'esperava més d'un), veure que encara que no ens deixin fer, nosaltres fem. 



No em va agradar veure com hi va haver gent que van passar de tot; no per anar a votar s'havia de votar Sí Sí, també es podia votar Sí No o fins i tot el No .... però res, a casa. Jo proposo que si en algún moment aquells de Madrid ens deixen votar, aquests que s'han quedat a casa s'hi tornin a quedar. 

Clar que .... i ara què? 

dimecres, 5 de novembre de 2014

God Help the Girl


Pel·lícula de diumenge a la tarda ideal per dormir si t'agrada Belle & Sebastian. Si, perquè si la poses un diumenge després de dinar quan la nit anterior has sortit passa el que passa i és que els meus quinze minuts vaig dormir despistar-me.

La banda sonora està molt bé, és de 10 (s'ha de notar que el director és Stuart Murdoch, de Belle & Sebastian) però l'argument és d'un bluf ... que psé psé. 


dilluns, 3 de novembre de 2014

Un cap de setmana de ....


  • Fer una visita a Ikea. I no agafar ni bossa ni carro per no comprar més que l'indispensable i necessari.
  • De fer la castanyada (res de Halloween) a casa. 
  • Fer el canvi d'armari. Tinc un mono de fred que no m'aguanto ... i aquest any Caritas em farà un monument. 
  • Anar a un comiat de solteres on vaig passar la vergonya i humiliació que no vaig passar al meu. Lamentable. 
  • Grata sorpresa al arribar a casa a les tantes i trobar-me al Low mirant un partit de l'any del catapum.  
  • Rentar el cotxe. Ara ja sabeu tots perquè plou avui. 
  • De passar-me el diumenge a la tarda al sofà. 
  • Fer de taxista i anar a recollir a l'aeroport. Anar a la T1 (la mateixa que vam sortir per anar a Japó i illes gregues) i no agafar cap avió és una mica traumàtic. 


dimarts, 28 d’octubre de 2014

D'això també fa un any

I si abans d'ahir feia un any del gran dia, avui fa un any agafàvem un avió direcció el que seria el viatge de la nostra vida. Aquest va ser i, ara per ara és, el millor viatge que mai he fet. 17 hores de vol per anar i 23 per tornar. Cap problema. 

Dies de llevar-se a quarts de cinc de la matinada per agafar un tren i, després de tres hores, arribar a un santuari perdut. Llevar-se amb el mateix cansament de cames amb el que vas anar a dormir. Tastar mil coses i fer reverències cada dos per tres. 

Hi ha gent que es sorprèn quan saben que la lluna de mel no va ser un tot inclòs en alguna platja paradisíaca. I més encara quan saben que el vam muntar i contractar tot nosaltres. Bé, muntar el Low que va fer una feinada espectacular i va sortir tot perfectissimament bé. 

No ho dubtis .... 

Amb Japó allò de "ni millor ni pitjor"  no funciona; Japó és millor, molt millor. Tant que el tenim al numero 1 del rànquing viatger. I hi tornarem

diumenge, 26 d’octubre de 2014

Primer aniversari

El temps passa volant i és que sembla mentida que avui ja faci un any del gran dia



























El que donaria per tornar enrera, perquè si un any passa volant, menys de 24 hores ni us explico. 


PD: Ho estem celebrant a terres angleses!

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Sóc aprensiva

Dos capítols, dos miserables capítols que ni tan sols he vist sencers, només de passada i la feina que he tingut per dormir després. Definitivament aquesta serie no està feta per mi, ni de lluny. 


El mític groooaar grooooar ja em posa els pèls de punta, això per començar i després només falta veure certes imatges que dius ... ai .... El final del segon capítol de la cinquena temporada és repugnant amb ganes. En serio cal? tant? 

Que no, que no, que puc veure mil series que descobreix el Low però Walking Dead més val que la miri quan jo no sóc a casa. 

dilluns, 20 d’octubre de 2014

Volem fred!

Com a bons fans del fred que som, cansats d'esperar i veient que no acaba d'arribar, ja l'anem a buscar nosaltres; cap problema, 



dimarts, 14 d’octubre de 2014

Qui no plora ....

La primera part aquí.

Per pesada jo i quan una cosa no és, no és.

Després de varis correus al departament d'atenció al client, de tornar a enviar tota la documentació, d'escriure una carta explicant el cas, .... vaig aconseguir que ens retornessin la meitat de la quantitat pagada. Gran moment el d'obrir el sobre i trucar al Low i dir-li que em devia una sopar. 


Suposo que, de vegades, parlant la gent s'entén tot i que fins el moment d'obrir el sobre vaig tenir molt clar què farien amb tots els papers enviats. No cal que ho escrigui aquí oi? 

dimecres, 8 d’octubre de 2014

Game of Thrones

Quan la van començar a fer vam veure tota la primera temporada però com que el disc dur va morir, la vam abandonar per mandra a tornar-la a baixar (i això que en aquell moment suposo que només hi havies la primera i segona temporada). En vam començar a veure d'altres i aquesta es va quedar aparcada. Va ser quan vam acabar amb Orange is the new black que ens vam motivar a re-veure la primera temporada i seguir amb les següents. 

No soc una fan d'aquesta sèrie, ni molt menys; de fet molts cops em perdo i no sé de quin coi de casa és qui o a on van aquell grupet si fa dos capítols estaven a l'altra punta peeeeerò reconec que tot i no tenir-ne ni idea, la serie és molt bona. Hi ha capítols que em passo gran part dient que soc massa aprensiva per veure segons què però per això està el mòbil, per desviar l'atenció de tant en tant. Potser és més la costum de veure un capítol cada dia després de sopar que no la serie en si ....  


La primera temporada em va agradar, la segona em va semblar un bluf i la tercera va ser un vici (perquè una servidora sabia que passava al capítol 9 i anava burxant al Low).... vist així la quarta no promet massa. Veurem ... 

dimarts, 30 de setembre de 2014

No està malament ...

A principis de mes em feia una de les meves llistetes de coses pendents i avui que estem a dia 30 toca mirar què he fet i què no.

  • Tornar al gimnàs He aconseguit anar-hi mínim dos cops per setmana i a més començar classes dirigides una mica destroyers. 
  • Llegir Sunset Park, de Paul Auster. Començat però no acabat. Odio profundament deixar un llibre a mitges però si quan et poses al llit no passes de dues pàgines i durant el dia no pares ... Ara ja sé el final perquè dissabte vam anar al teatre així que bueno .... 
  • Posar-me amb l'àlbum de les vacances. Pels pèls, ho reconec. M'hi volia posar molt abans però no va ser fins ahir que el vaig enganxar per banda. 
  • Per sort puc dir que toca planejar futures escapadesNi totes les que voldria ni totes les necessaries però almenys una si. 

diumenge, 28 de setembre de 2014

El maquinista

Potser no és la pel·lícula més ideal per aguantar desperta després de dinar un diumenge gris i de pluja però ja feia molt que la tenia en llista d'espera  i avui ha caigut. 

Si, que el protagonista sigui Christian Bale era un fet important, encara que sigui pesant uns 30Kg menys i faci fins i tot angunia. És bona, curiosa d'argument i de tot en general perquè està rodada íntegrament a rodalies de Barcelona tot i que en tot moment se suposa que és Estats Units. 

I és que no poder dormir en un any ha de ser .... 


dimarts, 23 de setembre de 2014

Les activitats

Encara no fa un any que vaig assíduament al gimnàs. Assíduament vol dir que, menys comptades ocasions de força major, hi vaig mínim dos cops per setmana. 

Una de les coses que no m'agradava de la gran majoria (almenys quan jo en buscava) era que havies de pagar una base i a part, l'activitat que tu volguessis fer. I si m'apunto a fer una activitat i després resulta que em sembla un nyap? 

Fins que vaig trobar al que actualment vaig que per una quota mensual (i no massa alta) puc anar-hi els dies que vulgui, els cops que vulgui i a les activitats que vulgui. I com que basicament puc fer el que em roti, ja n'he provat algunes: 

  • Pilates: Al principi em feia molta gràcia i hi vaig anar un parell o tres de mesos seguits però de cop em va començar a semblar avorrit i pesat. També va coincidir amb l'inici de la calor, que fos una classe molt petita amb vistes a la piscina i que al tio ni li donés la santa gana de posar una mica de ventilació. Per no dir que el rang d'edat de les assistents és aquell típic d'arribo la última però em poso la primera i similars. 
  • Tonificació: M'encanta. A la primera classe volíem sortir corrents perquè esperàvem algo més tranqui però he descobert que com més destroyer, més satisfacció. Aquesta és un must de cada setmana.
  • Esteps: Hola em dic Anna i soc patosa. Que no que no, que l'activitat està molt bé i m'agrada però quan portes 3 passos, te'n diu 3 més i els has d'ajuntar amb els 10 del principi ... jo em perdo. I si em perdo m'estresso i miro l'hora i només han passat 10 minuts. Socorro!! 
  • Willpower: Pseeeeee. És una barreja de pilates i yoga en versió "l'endemà feina tinc per moure'm". Està bé però no m'acaba de. A més, és just després de tonificació i fer-ne dues seguides ... Em fa certa gràcia que et facin anar vestida de negra de dalt a baix.
  • GAC radical: Amb aquesta em vaig estrenar ahir i com bé el seu nom indica és .... radical. Em fan mal tots i cada un dels músculs de coll en avall peeeeerò la setmana que ve hi torno. 
N'hi ha algunes que no les he provat ni ho faré perquè ja de per si no em motiven però abans no acabi l'any n'hi ha un parell o tres més que cauran. La satisfacció és directament proporcional al grau de cansament quan arribo a casa. 



dilluns, 22 de setembre de 2014

Havia de ser allà ...

Per ser que serà el primer partir de la Premier al que aniré, el lloc que ens ha tocat impressiona una mica .... perquè anar a Anfield pel Low és com passejar per casa, però per mi ... em faltaran ulls! 



Si, a the KOP ... 


dilluns, 8 de setembre de 2014

Mikasa

Estic practicament segura que del que més vaig menjar durant el nostre viatge a Japó va ser katsudon. I com no podia ser d'altra manera vaig tornar a casa en modo fan d'aquest plat i buscant on el podia trobar


El primer intent va ser a un restaurant japonès de Sabadell. Epic fail. Res a veure amb el katsudon menjat a terres nipones. És més, fins i tot em va fer mal de panxa. 

El segon intent va ser aquest cap de setmana passat i va ser un epic win. Boníssim. 

El meu sopar: gyozas, katsudon i de postres, un daifuku

i el del Low: takoyaki, gyudon i un dorayaki

Ens va encantar i tornar, hi tornarem segur (si, a Japó també ^^). 

Mikasa 
c/ Diputació 140
08015 Barcelona 

divendres, 5 de setembre de 2014

Orange is the new black

És el que té l'estiu; mentre totes les altres series estan de vacances no queda més remei que començar-ne d'altres. I si a sobre s'és com nosaltres que cada nit cauen dos capítols, un se les poleix amb certa rapidesa i quan vam finiquitar la primera temporada de True Detective vam decidir atacar aquesta. 

















He de reconèixer que al principi ... psé psé ... si li pregunteu a qualsevol de què va la serie us dirà que de lesbianes. I quan respongueu "lesbianes?" dirà "si, lesbianes que estan a la presó". Punt. 
De totes maneres és maca; maca perquè cada una d'elles té una història; alguna més trista que altres però totes en tenen una i si hi ha moments que rius, també hi ha moments que dius ai ... 

A mi, personalment, m'ha agradat bastant més la segona temporada que la primera. El Low, en canvi, juga més amb el mòbil a la segona temporada que a la primera. 

dilluns, 1 de setembre de 2014

Setembre

És el mes de posar-se les piles ... o em reactivo o malament. La dues últimes setmanes d'Agost han sigut una col·lecció de problemes varis així que més em val espavilar i no fer l'intent d'hivernar. Que ganes no me'n falten però ... 

Aquesta mes toca: 

  • Tornar al gimnàs. He passat d'anar-hi mínim dos cops per setmana a no posar-hi un peu en tot l'Agost. Més em val desfer-me dels quilos que he guanyat abans no arribi Nadal i es comencin a acumular. 
  • Llegir Sunset Park, de Paul Auster. Ahir vam comprar dues entrades per veure'n l'adaptació al teatre a finals de mes i lo seu seria llegir abans el llibre, cosa que el Low ja ha fet. 
  • Posar-me amb l'àlbum de les vacances. Després d'haver fet el de Japó, qualsevol cosa em sembla fàcil i ràpida. Serà un plis plas! 
  • Per sort puc dir que toca planejar futures escapades. Hola som uns culs inquiets. 

A veure a finals de mes .... 

diumenge, 31 d’agost de 2014

Més val no ser honrat ...

Equivocar-se amb el nombre de zones d'una ciutat a una altra. Adonar-se'n quan vols sortir de l'estació i no pots. Anar al revisor, dir que t'has equivocat i que vols pagar la diferència o el bitllet sencer. Que et digui que la multa són 50€ i que si poses una queixa, pot acabar sent un bitllet, una T-10 de 6 zones o que la multa  passi a ser de 100€. Esperar la resposta durant mes i mig. Acabar pagant 100€


No cal que digui la mare de qui serà honrat la pròxima vegada. I és que era tan senzill com tancar la boca i tornar enrere. 

dilluns, 25 d’agost de 2014

Ai .....

Els dilluns no m'agraden i si a més és el dia de tornar a la feina després de tres setmanes de vacances, menys encara. 


dijous, 21 d’agost de 2014

De port en port ...

Ara que ja fa quasi una setmana que som a casa, que hem desfet maletes, posat rentadores i demés tasques poc agradables és quan miro enrere i penso lo realment curta que va ser la setmana que vam passar a una part del Mediterrani que no coneixíem i que ha acabat sent una grata sorpresa. Ais les vacances, amb el que costen d'arribar i lo ràpid que passen! 

Bari té un encant que no ho hagués dit mai; amb les senyores al carrer fent les típiques orechiettes. Una ciutat d'aquelles que mai hi aniries a passar un cap de setmana però que un cop vista ... 


Després de Bari va arribar Corfú. I és la única ciutat de la que puc dir un pse ... No és lleig i té coses per veure evidentment però caaaada porta de la majoria dels carrers és una botiga de souvenirs. 


I de Corfú a Mykonos ... i allà ens va caure la baba algo exagerat. És una passada amb les seves casetes blanques, els seus carrers estrets, la seva Little Venice (però on hi hagi la de Londres...). Espectacular.


I de Mykonos al cel a Santorini. Aquí si que m'hi hagués quedat de per vida. Mykonos és una passada però en el tema de la festa és com Eivissa i a mi això no m'acaba de fer el pes ni per la festa ni pels preus de la festa.


I de Santorini a Dubrovnik. Croàcia és un país que segurament visitarem amb més calma en un futur però Dubrovnik per si sola és una passada.


I per ser justa hauria de dir que de Dubrovnik a la Costa Brava i d'allà a la Cerdanya. No ens podem estar quiets no! Ara ja podem maquinar les pròximes ... 

dilluns, 18 d’agost de 2014

Perquè MAI MÉS volaré amb Alitalia

Posar el despertador a les 02:55 perquè el taxi passa per casa a les 03:30. Si, de la matinada. El vol surt de Barcelona a les 06:25, anem bé de temps. Al mostrador ens diuen que el nostre vol no hi és, que no els hi consta vamos. I els extranya perquè no hi ha cap connexió que arribi a Venècia aquella hora. I que ens haurien d'haver avisat. Aha. Això és despertar-se de cop i la resta tonteries. Teòricament havíem d'arribar a Venècia, via Roma, a les 11:15 i havíem de ser al port abans de les 17:00. Ens reubiquen, sortim de Barcelona a les 08:25 (i quan has sortit del llit a certes hores, això per mi ja era el migdia) i arribarem, via Roma, a Venècia a les 14:00.

Un cop a Roma, i dins l'avió direcció Venècia, no podem marxar perquè no hi ha personal per carregar les maletes. PERDONA??? Ahir vaig saber que hi ha vaga encoberta dels treballadors d'Alitalia perquè en volen acomiadar 2.000 ... espero que directament tanquin l'empresa i no els vulguin ni per posar gelattos

Sortíem per la porta d'arribades de Venècia a les 17:25 i evidentment fèiem tard. Ara ja no havíem d'anar al port de Venècia, ara era el de Bari. Ens tornen a enviar a Roma i per no trencar la costum, el vol anava tard. Eren les 21:00 i seguíem a un coi d'aeroport, esperant. Arribem a Roma (per segon cop en un dia, poca broma) i ens porten a l'hotel que ni sopar ens van donar de lo tard que era. 

A les 06:00 sona el despertador, baixem a esmorzar, a les 07:00 ens recull un taxi i ara si, a les 08:00 puntual surt el vol cap a Bari. A les 13:00 i després de visitar Bari podem embarcar i començar les vacances! 

Ni regalat tornaré a volar amb aquesta companyia que, el primer cop em va perdre l'equipatge i el segon casi em fa perdre les vacances. 


divendres, 1 d’agost de 2014

14:00

Si, entrada programada. Si, avui comencem vacances. Si, el Low també. No, ell només fa dues setmanes (jijiji). Dilluns ens haurem de llevar a les 3:00 (no sé ni per què anem a dormir) peeeeeeerò ......

dimecres, 30 de juliol de 2014

True Detective

Tota una devoradora de series com jo no podia deixar escapar-ne una de la que tothom en parla, tothom en diu meravelles, que si és tant bona, que si només té vuit capítols, que si té un 9.5 a iMDB (això no m'ho va dir ningú, ho vaig veure jo), ... i si, després de veure-la en menys d'una setmana puc dir que True Detective és molt bona. Fins i tot la cançó de la intro m'ha acabat agradant! 


Woody Harrleson i Matthew McConaughey fan uns senyors papers; sobretot el segon, que és per caure de cul. Ambientada a Louisiana i és lúgubre a més no poder. En certa manera m'ha recordat una mica l'ambient de True Blood, almenys a les primeres temporades (perquè després la vaig abandonar vilment). Amèrica profunda. 

Té un guió espectacular però reconec que en algunes filosofades ... m'hi he perdut. 

La cosa és que tot i tenir només vuit capítols, el primer fa dormir ... i el segon també. Amb el tercer et comences a emocionar i amb el quart ja l'has liat perquè no pots esperar a veure el final que,  a diferència d'algunes crítiques que he llegit, a mi em va agradar.

dilluns, 28 de juliol de 2014

Un dilluns d'aquells ....


... que les hores a la feina no passen, que el tio de l'agencia de viatges (a menys d'una setmana per marxar) encara no té la feina feta, que un tio es salta un ceda i quan el pito m'esbronca dient que si no l'he vist ... jo t'he vist mongol però és que tu tens un ceda!, que em foten la plaça de pàrquing i jo he de practicament encongir el cotxe perquè entri, ... en fi, un dia d'aquells que dius maaaaco maaaaco. I  a sobre és dilluns. I espera, que no són ni les sis!

dijous, 17 de juliol de 2014

Mistaken for Strangers

Suposo que la culpa no és de la pel·lícula en si, si no meva per mirar una cosa basada en un grup que ni em va ni em ve. D'entre totes, m'agrada una cançó; una

Però és clar, quan em va venir el Low tot emocionat dient que ja tenia "la pel·lícula del germà de The National", qualsevol diu res. Ulls que li faltaven ahir a la nit quan la vam mirar. 

Suposo que si t'agrada el grup doncs té la seva gràcia això de veure el tour des de dins; té moments simpàtics ... però que el germà en qüestió tingui la mateixa personalitat (per no dir intel·ligència) que Zach Galifianakis a Resacón ... Si fins i tot s'assemblen físicament!  

Res tu, que The National no estàn fets per mi .... (i ara acabo de posar a ou que un que jo em se digui que no està feta la mel ....). 

dimarts, 15 de juliol de 2014

#100HAPPYDAYS (II)

No vaig pensar a dir-ho en el seu moment però el passat dimecres 9 de Juliol vaig fer el meu 100/100 del primer repte que feia a Instagram; el #100happydays.  
En el seu moment algú va dir que no ho aconseguiria perquè era impossible ser feliç 100 dies seguits i no entraré en si és possible o no (tot i que jo ho veig una mica impossible, no ens enganyem) però si que serveix per, tot i tenir un dia de merda dolent, buscar una cosa (només una) que sigui el teu moment happy del dia. 

Hi ha dies que ho he tingut molt fàcil, d'altres que no tant i d'altres que per poc no se'm passa el dia sense pujar res peeeerò bé acaba el que bé comença. 

D'entre les 100, sé quina és la més happy de totes però per no fer sentir malament a les altres, l'autora és guarda la confidencialitat :) 


diumenge, 13 de juliol de 2014

Els inconformistes

Res com anar a donar un vol un dissabte a la tarda i acabar visitant una exposició fotogràfica (i gratuïta) a La Virreina. Els inconformistes és una col·lecció de retrats que el fotograf Martin Parr va realitzar als pobles textils de West Yorkshire durant els anys 70. 


Després de l'exposició vam anar a sopar al Blai Tonight; altament recomanable, per preu (1€ la unitat) i lo sumament bo que estava tot. 


Si, un boicot en tota regla a la operació bikini ... 

divendres, 4 de juliol de 2014

4 de Juliol

No, res a veure amb els americans ... Aquest any necessito vacances; molt. Em sembla que cada any dic el mateix però si. L'any passat vaig tenir tres setmanes obligades a l'Agost, després a l'Octubre vaig tornar a fer tres setmanes i vam tornar del viatge a mitjans de Novembre. No ens en vam adonar i ja era Nadal i al Gener jo no sabia en quin mes estava, si tocaven vacances, si no o què. Desubicada total. Del Gener fins ara, tot i haver-hi Setmana Santa i algun pont pel mig ha sigut ETERN.

I avui, que estem a 4 de Juliol ja puc dir que el 4 d'Agost marxem!

Aquest any no ens llevarem a les 5 de la matinada per fer excursions, ni tindrem mal de peus crònic tota la setmana, ni veurem mil coses diferents cada dia (que no ens enganyem, ens encanta); aquest any seràn més de relax i tranquilitat ... (i l'any que ve ja tornaran a ser destroyers). Aquest any toca ....



dissabte, 28 de juny de 2014

Un matí de dissabte ....

Sortir del llit a quarts de deu perquè ja no tens més son és senyal de cap de setmana. Esmorzar al sofà fent zapping i debatir-se entre el Shin Chan o el 324, també. 
I de cop decideixes que o et poses les piles i fas la neteja de la casa o vas a veure aquella exposició fotogràfica sobre Japó que acaba la setmana pròxima i no tindràs temps d'anar. Aquesta exposició pretén recollir dues mirades del Japó. La mirada de Kineo Kuwabara dels anys 30, i el Japó actual vist per l’artista catalana Francesca Llopis. És petita i gratuïta així que .... 


I un cop vista, i com que ja era migdia, no hem trobat millor manera d'arrodonir el matí que aquesta:


divendres, 27 de juny de 2014

Pseee.....

El dia que vaig anar al cine per terres angleses, només entrar hi havia una taula on, ensenyant l'entrada per una determinada pel·lícula et regalaven un pòster i una espècia de passi VIP. 
Crec que la sessió era la següent a la nostra perquè va ser sortir de la nostra sala i les nenes s'havien multiplicat per 10. Un festival

A nosaltres ens van posar el tràiler i allò era un dramón amb totes les lletres. Adolescent malalta coneix a adolescent també malalt, etc, etc,. ... 

Un cop a terres catalanes vaig tenir curiositat per saber qui aquí també era tant famós i si, tots els exemplars de la biblioteca estaven en préstec i el que menys, tenia 4 reserves. En fi, aquell mateix dia ja tenia cert document en pdf i en un parell de dies l'he finiquitat. 

No diré que és el pitjor llibre que he llegit, perquè no ho és però en general és d'un bluf considerable. 
Té parts bones peeeeeeerò .... potser és que ja no tinc l'edat de llegir aquestes coses clarament adolescents però de totes maneres, tinguis l'edat que tinguis, té parts molt fluixes. Suposo que tornaré a picar i veuré la pel·licula que a IMDb la puntuen amb un 85/100. Poca broma. Deu ser millor que el llibre, segur. 


dimarts, 24 de juny de 2014

Itadakimasu!

Ja feia força temps (fins i tot abans d'anar a Japó) que ens rondava la idea de fer sushi a casa. Realment fa una mica de mandra perquè és molt fàcil anar al restaurant i posar-te de sushi fins les celles però també fa certa gràcia el fet de ser capaç de cuinar una cosa així. I si a més a més queda bona, ja ni us dic. 

El primer de tot era comprar els bàsics; les algues, l'esterilla i el vinagre d'arròs. Evidentment també vam comprar arròs, tonyina i salmó. 


Sincerament, va ser un procés llarg, car i accidentat ...


... però ens vam acabar posant les botes! 



Repetir no sé si repetirem en breu però és tota una satisfacció veure que quan volguem (i ens motivem) ens podem posar a la cuina i fer un sopar com aquest. 

dimarts, 17 de juny de 2014

Maleficent 3D



Estan per terres angleses va tocar sessió de cine. Entrava al cine Odèon de Colchester un pèl acollonida per ser pel·lícula en anglès (òbviament) i sense subtítols però quan vaig sortir no podia estar més encantada.

Malèfica és la versió fosca de la Bella Dorment. Explica la mateixa història però des del punt de vista de la bruixa malvada

No sóc especialment fan d'Angelina Jolie, de fet crec que només he vist un parell de pel·lícules on hi apareix però almenys en aquesta borda el paper totalment. És espectacular


dissabte, 14 de juny de 2014

Ara a pel cinquè!

Avui ja són quatre els anys que fa que vaig deixar de fumar. I a la primera! De tant en tant les temptacions apareixen però me llena de orgullo y satisfacción dir que tal com arriben, se'n van.

Nyam nyam ... eh? 

dimecres, 11 de juny de 2014

See you!

No, no és el temps de Londres ciutat però si que estaré per terres angleses fins diumenge. És la meva escapadeta anual particular i sembla ser que el temps no podia ser millor! Bé, a UK el temps sempre pot ser millor però ...