dimecres, 7 de maig de 2014

Feina

Avui m'ha donat per mirar el meu historial laboral i en breu, farà 10 anys que estic a la mateixa empresa. Deu. No han sigut continuats; els vaig compaginar amb la carrera i hi va haver un parell de kit-kats però si, poca broma, deu anys. Ha variat el nombre d'hores treballades, el sou i la feina; a vegades a millor, d'altres a pitjor. I des de l'últim kit-kat, tot a pitjor

Suposo que no m'hauria de queixar; puc pagar les factures (basicament perquè les pago amb algú altre), puc viatjar i puc fer més o menys, el que em rota. Doncs si que em queixo. Em queixo perquè fa anys que no aprenc absolutament res; perquè la meva feina la podria fer qualsevol (i quan dic qualsevol és qualsevol), perquè no em sento valorada, perquè tothom avança menys jo. Segueixo? I és que en una empresa de tres persones que dos són els caps... Ho negaré sempre davant de qualsevol entrevista però la meva experiència laboral és, ara per ara, una autèntica porqueria. Formar-se és caríssim. I evidentment no sóc la única persona que vol canviar de feina. 

Sé que hi ha molta gent a l'atur; sé que alguns dels que llegiu això hi sou;.... em puc fer una vaga idea de la gran pu***** que deu ser però alguns que en tenim, és un festival.

Si, avui tinc el dia :)  Res com tenir un bloc per despotricar ... 

6 comentaris:

joan gasull ha dit...

Crec que a dia d'avui queden molt poques feines que et puguin formar i no et treguin el suc com a una taronja. Ens tenen enganxats pels collons i ho fan servir sempre que volen.
Si un dia em tica la loteria, tindré una setmana de feina a engegar gent a la merda....

XeXu ha dit...

Tots ens queixem, per una raó o altra. Jo recordo haver tingut la mateixa sensació i la desmotivació que provoca et fa perdre competència. I mira que a la meva empresa érem molts més de 3. Però bé, res t'impedeix d'anar enviant curris a tort i a dret, sense deixar l'actual. Tard o d'hora apareixerà una oportunitat.

Menció especial d'això de pagar les factures entre dos. Em sembla vergonyós que en aquest país sigui tan difícil viure sol, encara que tinguis feina estable. Producte de la desproporció flagrant entre sous i preus de lloguer i servei, som uns pàries.

pons007 ha dit...

Bah, tampoc et pensis, realment hi ha poques feines en les que continuis aprenent coses noves després del primer any. Això no vol dir que no puguis buscar en paral·lel ;)

sa lluna ha dit...

Just aquest mes fa tretze anys que estic en aquesta empresa i entenc perfectament tot el cabreig que tens. Anys enrere també "somiava" seguir formant-me i canviar d'empresa. Degut a l'horari infernal que tenim s'està quedant en un somni. La jornada laboral partida i sortir gairebé de nit no ajuda molt a l'hora de posar-te davant dels llibres o acudir a centres ...
Del sou, de la impossibilitat de pujar categories i de veure com van les coses i haver de "aguantar" tot el que cau, millor no seguir parlant perquè se'm gira el ventre...
Potser per l'edat a mi se m'ha esgotat aquesta possibilitat (encara que em dolgui), però a vosaltres que sou joves vos diria que no pareu, que vos formeu i que lluiteu per aconseguir un treball en el qual vos trobeu realitzats i feliços.

Aferradetes, ànims i força!!

glòria ha dit...

Hòstia Anna mira que fa temps que et segueixo (i des de fa temps també a twitter i instagram) i avui de debò que m'has arribat perquè, de debò, et passa el mateix que a mi. Laboralment parlant només he anat a pitjor. A més treballo en un àmbit moderadament lligat a la construcció i aconseguir un canvi és una autèntica odissea... Això sí, com tu, sentir-me afortunada de no haver nascut en una generació anterior perquè amb els preus que es gasten les matrícules actualment dubto que hagués pogut acabar estudis universitaris. Què em queda? Seguir tirant CVs i estalviar per continuar estudiant. Toca lluitar i fer-se un lloc, sense comptar amb cap tipus d'ajuda.

Anna ha dit...

Joan, mai havia fet tant l'Euromillon amb tanta continuitat com ara. Podria sonar la flauta, no?

XeXu Això espero, que tard o d'hora aparegui però tinc sospites que serà més tard que d'hora. Totalment d'acord, som uns pàries o més.

pons007 El problema és que no sóc l'única persona que busca en paral·lel :/

sa lluna Maca! Jo 10 i tu 13 ... no cal dir res més, no? :)

Glòria Ohhh!!! Sorpresa!! M'encantes. Ara hauria de dir allò de "no estamos solos" bla bla bla ... ains!