dimarts, 28 d’octubre del 2014

D'això també fa un any

I si abans d'ahir feia un any del gran dia, avui fa un any agafàvem un avió direcció el que seria el viatge de la nostra vida. Aquest va ser i, ara per ara és, el millor viatge que mai he fet. 17 hores de vol per anar i 23 per tornar. Cap problema. 

Dies de llevar-se a quarts de cinc de la matinada per agafar un tren i, després de tres hores, arribar a un santuari perdut. Llevar-se amb el mateix cansament de cames amb el que vas anar a dormir. Tastar mil coses i fer reverències cada dos per tres. 

Hi ha gent que es sorprèn quan saben que la lluna de mel no va ser un tot inclòs en alguna platja paradisíaca. I més encara quan saben que el vam muntar i contractar tot nosaltres. Bé, muntar el Low que va fer una feinada espectacular i va sortir tot perfectissimament bé. 

No ho dubtis .... 

Amb Japó allò de "ni millor ni pitjor"  no funciona; Japó és millor, molt millor. Tant que el tenim al numero 1 del rànquing viatger. I hi tornarem

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Primer aniversari

El temps passa volant i és que sembla mentida que avui ja faci un any del gran dia



























El que donaria per tornar enrera, perquè si un any passa volant, menys de 24 hores ni us explico. 


PD: Ho estem celebrant a terres angleses!

dimarts, 21 d’octubre del 2014

Sóc aprensiva

Dos capítols, dos miserables capítols que ni tan sols he vist sencers, només de passada i la feina que he tingut per dormir després. Definitivament aquesta serie no està feta per mi, ni de lluny. 


El mític groooaar grooooar ja em posa els pèls de punta, això per començar i després només falta veure certes imatges que dius ... ai .... El final del segon capítol de la cinquena temporada és repugnant amb ganes. En serio cal? tant? 

Que no, que no, que puc veure mil series que descobreix el Low però Walking Dead més val que la miri quan jo no sóc a casa. 

dilluns, 20 d’octubre del 2014

Volem fred!

Com a bons fans del fred que som, cansats d'esperar i veient que no acaba d'arribar, ja l'anem a buscar nosaltres; cap problema, 



dimarts, 14 d’octubre del 2014

Qui no plora ....

La primera part aquí.

Per pesada jo i quan una cosa no és, no és.

Després de varis correus al departament d'atenció al client, de tornar a enviar tota la documentació, d'escriure una carta explicant el cas, .... vaig aconseguir que ens retornessin la meitat de la quantitat pagada. Gran moment el d'obrir el sobre i trucar al Low i dir-li que em devia una sopar. 


Suposo que, de vegades, parlant la gent s'entén tot i que fins el moment d'obrir el sobre vaig tenir molt clar què farien amb tots els papers enviats. No cal que ho escrigui aquí oi? 

dimecres, 8 d’octubre del 2014

Game of Thrones

Quan la van començar a fer vam veure tota la primera temporada però com que el disc dur va morir, la vam abandonar per mandra a tornar-la a baixar (i això que en aquell moment suposo que només hi havies la primera i segona temporada). En vam començar a veure d'altres i aquesta es va quedar aparcada. Va ser quan vam acabar amb Orange is the new black que ens vam motivar a re-veure la primera temporada i seguir amb les següents. 

No soc una fan d'aquesta sèrie, ni molt menys; de fet molts cops em perdo i no sé de quin coi de casa és qui o a on van aquell grupet si fa dos capítols estaven a l'altra punta peeeeerò reconec que tot i no tenir-ne ni idea, la serie és molt bona. Hi ha capítols que em passo gran part dient que soc massa aprensiva per veure segons què però per això està el mòbil, per desviar l'atenció de tant en tant. Potser és més la costum de veure un capítol cada dia després de sopar que no la serie en si ....  


La primera temporada em va agradar, la segona em va semblar un bluf i la tercera va ser un vici (perquè una servidora sabia que passava al capítol 9 i anava burxant al Low).... vist així la quarta no promet massa. Veurem ...