dimarts, 14 d’octubre de 2014

Qui no plora ....

La primera part aquí.

Per pesada jo i quan una cosa no és, no és.

Després de varis correus al departament d'atenció al client, de tornar a enviar tota la documentació, d'escriure una carta explicant el cas, .... vaig aconseguir que ens retornessin la meitat de la quantitat pagada. Gran moment el d'obrir el sobre i trucar al Low i dir-li que em devia una sopar. 


Suposo que, de vegades, parlant la gent s'entén tot i que fins el moment d'obrir el sobre vaig tenir molt clar què farien amb tots els papers enviats. No cal que ho escrigui aquí oi? 

3 comentaris:

pons007 ha dit...

Ets una superheroïna! Anna contra les injustícies administratives!

Ariadna ha dit...

Té recompensa el ser perseverant en el que creiem... bon sopar!

joan gasull ha dit...

Sempre ens fa massa mandra queixar-nos, i moltes vegades valdria la pena, més que tot per la butxaca