dimecres, 19 de novembre de 2014

El dia que vaig estar a The Kop

El primer cop que la vaig escoltar (de mil) vaig dir "el dia que em casi, aquesta sona". I va sonar, i tant que va sonar. Va ser el primer ball. 


I el 26 d'Octubre va fer un any; i nosaltres a terres scousers. 

No és que sigui molt futbolera, perquè no ho soc ni de lluny però poder escoltar-la en directe va ser es-pec-ta-cu-lar. I l'ambient pre-partit, que a les 11 del matí allò ja estava com un ou; i les patates amb formatge (oh quin descobriment), i les pintes de sidra (encara que fós Magners) i entrar per una mini porteta i trobar-te a nivell de gespa i seure a The Kop i veure a Gerrard a dos pams.  

El resultat va ser per dormir (empat a 0) però a l'endemà hi hagués tornat. Pell de gallina non-stop. 

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Realment no es la típica cançó de primer ball, ni de segon,...

XeXu ha dit...

Molt xula la caçó, realment.

El proper cop entra-hi amb una bufanda de l'Everton, sabràs què és tenir la pell de gallina...