I el 26 d'Octubre va fer un any; i nosaltres a terres scousers.
No és que sigui molt futbolera, perquè no ho soc ni de lluny però poder escoltar-la en directe va ser es-pec-ta-cu-lar. I l'ambient pre-partit, que a les 11 del matí allò ja estava com un ou; i les patates amb formatge (oh quin descobriment), i les pintes de sidra (encara que fós Magners) i entrar per una mini porteta i trobar-te a nivell de gespa i seure a The Kop i veure a Gerrard a dos pams.
El resultat va ser per dormir (empat a 0) però a l'endemà hi hagués tornat. Pell de gallina non-stop.
2 comentaris:
Realment no es la típica cançó de primer ball, ni de segon,...
Molt xula la caçó, realment.
El proper cop entra-hi amb una bufanda de l'Everton, sabràs què és tenir la pell de gallina...
Publica un comentari a l'entrada