divendres, 31 de gener de 2014

Un, dos, un, dos, ...

Si, avui acaba el mes de Gener i  ja puc dir que fa un mes que vaig al gimnàs. He de dir que era i és un dels meus propòsits d'any nou i l'estic complint. Vaig estar dubtant molts mesos fins que vaig tenir clar que hi volia anar i que hi aniria. Si, si, ja sé que segons algunes teories el mes de Gener és aquell que tothom deixa de fumar, comença dieta o s'apunta al gimnàs per abandonar-ho tot passat màxim tres mesos però és que realment ... m'agrada anar-hi

Vaig començar motivada i mentalitzada de que, mínim, hi aniria dos cops per setmana i no he fallat. Dilluns i dimecres o dimarts i dijous però allà que vaig. Ja tinc la meva rutina feta i puc assistir a les activitats que vulgui quan vulgui. 



Ara els dies que no hi puc anar no m'agraden perquè em sento gandula i quan em poso al llit no estic cansadissima i no dormo tant a gust. Això si, el primer dia vaig arribar a casa que em moria. 

dimecres, 15 de gener de 2014

Wilt

De Tom Sharpe, és el primer llibre que llegeixo durant aquest 2014 i és que no hi ha res com anar a la feina en tren (i per pròpia voluntat eh? que no tinc el cotxe al taller) com per aprofitar els deu minuts d'anada i deu de tornada per anar llegint. 

És un llibre que al principi em va costar; és allò que dius ui .... que fa gràcia però que no en fa. Que no saps per on et sortirà. Després vas coneixent als personatges, veus el panorama, ... al final, vulguis o no, no pots més que sentir certa compassió pel pobre Wilt. Pobre!! que ha de viure amb l'Eva. Santa paciència; mai millor dit. 

I ara, fent el xafarder he vist que la saga continua amb títols com "Les tribulacions de Wilt" o "Ànims, Wilt" així que no descarto continuar quan la meva llista de llibres d'espera disminueixi. 

dissabte, 4 de gener de 2014

Ramen Ramen Ramen

Una de les coses que em tenien una mica "preocupada" abans d'anar a Japó era el menjar. A Barcelona podem anar sovint al japonès i és tant fàcil com no demanar el que no t'agrada però a Japó ... si a la gran majoria de llocs tant és que parlis anglès o català que t'entenen igual de malament ... Per sort no hi va haver cap problema (només un dia, que vam anar a un rotatori i la meva cara era un poema...això no, això tampoc ... no, això tampoc ... tinc gana...). A Japó vaig descobrir els bentos, el katsudon, el miso i el ramen. Entre d'altres.

Dinar a Kamakura

Després tornes a Barcelona i et fa por tornar al japonès de sempre però al final hi vas mentalitzat que poc té a veure el menjar que tenen allà amb el que suposadament fan aquí. No és que sigui pitjor, ni diferent .. és que directament no té res a veure. No és el mateix

Fins que en un dia d'aquells de com trobo a faltar Japó et dóna per escriure "ramen Barcelona" a Google i OH! Ahir a la nit vam descobrir el restaurant Ramen-ya Hiro (c/ Girona 167, Barcelona). La veritat és que hi voliem anar al migdia però la cua que hi havia no era compatible amb l'hora que tancaven la cuina així que a la nit hi vam tornar i, després de fer una hora de cua (val la pena fer-ne fins i tot dues) vam poder tastar el famós ramen. Si dic que si no mires els occidentals de les taules del costat sembla que estiguis a Japó de lo bo que arriba a estar, em sembla que ja ho dic tot. Espectacular. 

Gyozas, miso ramen i mochi de maduixa!