dissabte, 26 d’abril de 2014

KOTE

Sense ànims d'ofendre (o potser si) però la gran majoria de restaurants que es fan dir japonesos .... no ho són. I no dic que el menjar que donin no sigui bo, que ho és, però res té a veure amb el que es menja allà. I dels que fan cuina japonesa fusionada amb la mediterrània bla bla bla ja no cal ni parlar-ne. Que no, que no, que jo trobo a faltar el ramen, el katsudon i els okonomiyakis. I no en sóc cap entesa però si no en fan, no en fan. 
No tot ha de ser tant negre i per sort, després de tornar del viatge, a Barcelona n'hem trobat algun que realment ho és (i va de conya per fer passar el mono i les ànsies de tornar-hi, no ens enganyem). 

Aquest dijous passat van inaugurar a Sabadell el restaurant Kote i aquest migdia l'hem anat a tastar. Nens, si us agrada el menjar japonès ja esteu tardant. Okonomiyakis, yakisobas, ..... i tot boníssim! Ara mateix no tinc clar si el fet de tenir-lo a 10 minuts caminant de casa és bo o no, perquè repetirem seguríssim. 


KOTE
c/ Sant Antoni 25
08201 Sabadell 

dimecres, 23 d’abril de 2014

10 dies

Són els que fa que no dic la meva. Últimament tinc això una mica abandonat, que no vol dir que no hi passi cada dia peeeeeerò estic en un estat com d'stand by que ... 


Això no vol dir que no haguèm fet coses, perquè n'hem fet i unes quantes: 

  • El Low va anar a Anfield a fer el hoolligan. Tant, que va tornar afònic. Ja està mirant quan tornar-hi i després sóc jo la repetitiva amb Londres. 
  • Aprofitant que jo estava de Rodríguez, vaig tenir visites angleses i va ser un cap de setmana rodó. El Born, Sitges, Mercantic, .... 
  • Gràcies a les visites angleses vam sopar pork pie i esmorzar crumpets.
  • Els 4 dies de Setmana Santa els vam passar a la Costa Brava. Visita a Girona inclosa. 
  • Els 4 dies del pont de Maig els passarem a La Cerdanya
  • Ja van 23/100 amb el repte #100happydays 
  • Hem seguit veient Lost. Jo per segon cop (i la tinc en un pedestal), el Low per primer. 
  • He fet alguna que altra cuineta. 
  • Ja en tenia les meves sospites però ser responsable és una gran merda porqueria. Ho sé perquè obviaré fer una cosa que fa anys que espero pel "simple" fet de que és car. No tinc clar si sóc responsable, garrepa o les dues coses però és trist. 

dilluns, 14 d’abril de 2014

De pel·lícules (IV)

Últimament no estem gaire on fire amb les pel·lícules; segurament sigui perquè les series se'ns acumulen. De totes maneres en un parell de setmanes n'han caigut dues. 


Rush la tenia pendent des de feia la tira i va ser una grata sorpresa tot i que segurament el fet de que una servidora sigui de les que es mira les curses de F1 hi tingui molt a veure. Explica la temporada del 76, quan James Hunt (interpretat per Chris Hemsworth...eheeeeemm) i Niki Lauda es portaven a matar. 

Quan fa uns dies vam anar al cine a veure Philomena, vam veure que era del mateix director que High Fidelity, Dangerous Liasons o  The Queen, entre d'altres. De veritat hi havia una pel·lícula anglesa, sobre la queen i que jo no havia vist? Jo, que vaig veure The Iron Lady tot i el despreci que sento per la  Thatcher ... Bé, ara ja sé perquè encara no l'havia vist ... sabeu aquelles típiques pel·lícules que posen a certs canals després dinar? Doncs igualeta. La pel·lícula explica la reacció que va tenir la casa reial quan l'accident de la princesa Diana. Si, si, dit així era previsible que seria un bodrio monumental però com que aquí una no es va documentar ... 

dilluns, 7 d’abril de 2014

Joana Serrat

No hi ha masses concerts de 6€, a La Pedrera i que li agradin al Low així que la setmana passada una servidora va tenir el detall de comprar dues entrades. Dins el festival DeProp, divendres va ser el concert de la Joana Serrat a l'auditori de La Pedrera. A més a més, el concert anava acompanyat de les imatges del projecte Cinema en curs



Així que vaig passar d'entrar remugant a la sala pensant que m'esperaria un suplici, a tenir una grata sorpresa. 


dimecres, 2 d’abril de 2014

Una de cine (VII)

Des del Desembre passat que no anàvem al cine perquè cada cop que tenim temptacions d'anar-hi, veiem els preus (7€ per persona i em consta que hi ha cinemes bastant més cars) i se'ns passen les ganes. Segurament, si La Festa del Cine fos més sovint; més sovint que hi aniríem nosaltres. I és això de que durant tres dies hi hagi entrades a 2.90€ s'ha d'aprofitar si o si i més tenint el cine al cantó de casa. 


Dilluns va tocar El Gran Hotel Budapest que segurament si no haguéssim anat a la sessió de les 22:30 hagués disfrutat més en comptes d'intentar mantenir els ulls oberts en algunes parts. De totes maneres és entretinguda i té els seus punts. 
I ahir dimarts (per sort a la sessió de les 20:20) va ser el torn de Philomena. Personalment a mi em va agradar molt més que la del dilluns però en certa manera és com comparar un ou i una castanya.