dimecres, 28 de maig de 2014

NKOTB

Era l'any 1994 i jo era una pre-adolescent en plena edat del pavo. No recordo exactament com, va acabar a les meves mans el disc Face the music dels New Kids on the Block. En res i menys una servidora tenia tots els seus àlbums i els escoltava les 24 hores (i si, quan dic 24 hores vol dir que me n'anava a dormir amb el walkman posat). Devorava les revistes en busca de notícies (no, jo no vaig tenir internet fins el 98), era del club de fans i jo ja em veia a Bòston. Clar, com si Bòston fos un poblet de res .... en fi, per pre-adolescent ja estava jo. Si en aquella època els meus pares no em van fer tancar és que m'estimen de veritat. 

El mateix any 1994 el grup va plegar després de 10 anys. Jo com sempre, tard. Em vaig quedar en ple subidón fangirl i sense grup. Poca broma que és un trauma. 
Els anys passen, amb ells la tonteria s'acaba, ... un dia li dius al menda "si, jo era fan dels New kids" amb la cara vermella com un tomàquet, ... en fi, coses que passen. Però l'espineta d'haver fet molt tard no marxa eh? 

Fins que un dia, 14 anys més tard, tornen. I de cop t'enrecordes de totes les animalades que feies al 94 i dius ai ... i acabes mirant la gira, que evidentment només és americana. I no, la que van fer conjunta amb els Backstreet Boys per Europa tampoc m'interessava el més mínim

Però hi havia d'haver una segona gira, petita segona gira Europea que està passant per 18 ciutats. I quan una servidora comença a maquinar és que el perill és imminent. Perquè jo ja m'ho veia, que era una d'aquelles coses que o feia ara o ja no la feia. 
I des del 94 ..... 

Jo sé d'un menda que es va arribar a registrar a la seva web per accedir a la pre-venda i fer-me cert regal. Al final no va poder ser però que tingués la intenció no té preu. I des del Febrer jo maquinant, mirant quines ciutats eren en cap de setmana, a quines volaven companyies low cost, ara si, ara no que és caríssim, ara ho torno a mirar, .... i així és com vam acabar passant un cap de setmana a Frankfurt

He de dir que va ser el concert més espectacular al que mai he anat; que la sala era petita, que els teníem als morros, que vaig xocar la ma amb un d'ells i que si a l'any 1994 m'arriben a dir que passaria això no m'ho hagués cregut ni en broma. I és que és ben cert que hi ha coses que no tenen preu. 

No, no vaig fer la histèrica desbocada però si en aquell moment em punxen, ni sang em treuen. Estic practicament segura que, durant dues hores, jo vaig ser la persona més feliç de la terra

dimarts, 20 de maig de 2014

Escapadeta ...

Aquest cap de setmana l'hem passat a Frankfurt; dit així sembla que hem anat a l'apartament de la platja però no, dissabte vam sortir del llit a les 4:30 per ser a la ciutat a quarts de deu del matí i no vam tornar fins diumenge al vespre. El viatge no era perquè els vols fossin barats, que ho eren si no perquè hi havia cert concert que es mereix entrada a part. 

Frankfurt té cert encant; és d'aquelles ciutats que segurament no hi aniries a passar un cap de setmana però un cop allà veus que val la pena; que és super tranquil·la i neta i bé, els alemanys són com són però viuen allà. 



La ciutat es pot veure perfectament en un parell de dies (a no ser que sigueu d'aquells que volen entrar a tots i cada un dels museus que hi pot haver) i nosaltres vam enganxar dos dies amb un temps espectacular. Si, la gastronomia típica també la vam tastar i jo sé d'algú que ja em diu "catadora de sidra internacional" però l'apfelwein bé s'havia de tastar també, no? 

divendres, 16 de maig de 2014

Les Gorges de la Fou

Diumenge passat, aprofitant que el Low tenia l'agenda fubtolera a tope, una servidora va decidir anar d'excursió amb els meus pares. Qualsevol podria dir que ja que et porten i et paguen el dinar, llevar-se a les 6:30 un diumenge no fa mal però ... en fa. 


Situades a 185km de Barcelona, a 1km del poblet d'Arles-sur-Tech, són les més estretes del món. El recorregut és de 1.5Km d'anada i el mateix de tornada i com que hi vam arribat molt aviat (allò de si et lleves ben d'hora ben d'hora ...) vam poder fer el recorregut d'anada sols; en canvi, el de tornada ja ens trobàvem amb més gent, que no es que molestin però si que es perd l'encant aquell d'estar més sol que la una a un caminet estret, amb el riu que passa per sota, ...  


























Sobre el camí d'anada i tornada dir també que si a l'anada podia anar tant tranquil·la observant les vistes, a la tornada feina vaig tenir de no trencar-me les cames. Si, les dues. No entenc com podia arribar a patinar tant si a l'anada no havia tingut cap problema. I si, vaig tornar a casa amb el cul adolorit

dimecres, 7 de maig de 2014

Feina

Avui m'ha donat per mirar el meu historial laboral i en breu, farà 10 anys que estic a la mateixa empresa. Deu. No han sigut continuats; els vaig compaginar amb la carrera i hi va haver un parell de kit-kats però si, poca broma, deu anys. Ha variat el nombre d'hores treballades, el sou i la feina; a vegades a millor, d'altres a pitjor. I des de l'últim kit-kat, tot a pitjor

Suposo que no m'hauria de queixar; puc pagar les factures (basicament perquè les pago amb algú altre), puc viatjar i puc fer més o menys, el que em rota. Doncs si que em queixo. Em queixo perquè fa anys que no aprenc absolutament res; perquè la meva feina la podria fer qualsevol (i quan dic qualsevol és qualsevol), perquè no em sento valorada, perquè tothom avança menys jo. Segueixo? I és que en una empresa de tres persones que dos són els caps... Ho negaré sempre davant de qualsevol entrevista però la meva experiència laboral és, ara per ara, una autèntica porqueria. Formar-se és caríssim. I evidentment no sóc la única persona que vol canviar de feina. 

Sé que hi ha molta gent a l'atur; sé que alguns dels que llegiu això hi sou;.... em puc fer una vaga idea de la gran pu***** que deu ser però alguns que en tenim, és un festival.

Si, avui tinc el dia :)  Res com tenir un bloc per despotricar ...