dimecres, 30 de juliol de 2014

True Detective

Tota una devoradora de series com jo no podia deixar escapar-ne una de la que tothom en parla, tothom en diu meravelles, que si és tant bona, que si només té vuit capítols, que si té un 9.5 a iMDB (això no m'ho va dir ningú, ho vaig veure jo), ... i si, després de veure-la en menys d'una setmana puc dir que True Detective és molt bona. Fins i tot la cançó de la intro m'ha acabat agradant! 


Woody Harrleson i Matthew McConaughey fan uns senyors papers; sobretot el segon, que és per caure de cul. Ambientada a Louisiana i és lúgubre a més no poder. En certa manera m'ha recordat una mica l'ambient de True Blood, almenys a les primeres temporades (perquè després la vaig abandonar vilment). Amèrica profunda. 

Té un guió espectacular però reconec que en algunes filosofades ... m'hi he perdut. 

La cosa és que tot i tenir només vuit capítols, el primer fa dormir ... i el segon també. Amb el tercer et comences a emocionar i amb el quart ja l'has liat perquè no pots esperar a veure el final que,  a diferència d'algunes crítiques que he llegit, a mi em va agradar.

dilluns, 28 de juliol de 2014

Un dilluns d'aquells ....


... que les hores a la feina no passen, que el tio de l'agencia de viatges (a menys d'una setmana per marxar) encara no té la feina feta, que un tio es salta un ceda i quan el pito m'esbronca dient que si no l'he vist ... jo t'he vist mongol però és que tu tens un ceda!, que em foten la plaça de pàrquing i jo he de practicament encongir el cotxe perquè entri, ... en fi, un dia d'aquells que dius maaaaco maaaaco. I  a sobre és dilluns. I espera, que no són ni les sis!

dijous, 17 de juliol de 2014

Mistaken for Strangers

Suposo que la culpa no és de la pel·lícula en si, si no meva per mirar una cosa basada en un grup que ni em va ni em ve. D'entre totes, m'agrada una cançó; una

Però és clar, quan em va venir el Low tot emocionat dient que ja tenia "la pel·lícula del germà de The National", qualsevol diu res. Ulls que li faltaven ahir a la nit quan la vam mirar. 

Suposo que si t'agrada el grup doncs té la seva gràcia això de veure el tour des de dins; té moments simpàtics ... però que el germà en qüestió tingui la mateixa personalitat (per no dir intel·ligència) que Zach Galifianakis a Resacón ... Si fins i tot s'assemblen físicament!  

Res tu, que The National no estàn fets per mi .... (i ara acabo de posar a ou que un que jo em se digui que no està feta la mel ....). 

dimarts, 15 de juliol de 2014

#100HAPPYDAYS (II)

No vaig pensar a dir-ho en el seu moment però el passat dimecres 9 de Juliol vaig fer el meu 100/100 del primer repte que feia a Instagram; el #100happydays.  
En el seu moment algú va dir que no ho aconseguiria perquè era impossible ser feliç 100 dies seguits i no entraré en si és possible o no (tot i que jo ho veig una mica impossible, no ens enganyem) però si que serveix per, tot i tenir un dia de merda dolent, buscar una cosa (només una) que sigui el teu moment happy del dia. 

Hi ha dies que ho he tingut molt fàcil, d'altres que no tant i d'altres que per poc no se'm passa el dia sense pujar res peeeerò bé acaba el que bé comença. 

D'entre les 100, sé quina és la més happy de totes però per no fer sentir malament a les altres, l'autora és guarda la confidencialitat :) 


diumenge, 13 de juliol de 2014

Els inconformistes

Res com anar a donar un vol un dissabte a la tarda i acabar visitant una exposició fotogràfica (i gratuïta) a La Virreina. Els inconformistes és una col·lecció de retrats que el fotograf Martin Parr va realitzar als pobles textils de West Yorkshire durant els anys 70. 


Després de l'exposició vam anar a sopar al Blai Tonight; altament recomanable, per preu (1€ la unitat) i lo sumament bo que estava tot. 


Si, un boicot en tota regla a la operació bikini ... 

divendres, 4 de juliol de 2014

4 de Juliol

No, res a veure amb els americans ... Aquest any necessito vacances; molt. Em sembla que cada any dic el mateix però si. L'any passat vaig tenir tres setmanes obligades a l'Agost, després a l'Octubre vaig tornar a fer tres setmanes i vam tornar del viatge a mitjans de Novembre. No ens en vam adonar i ja era Nadal i al Gener jo no sabia en quin mes estava, si tocaven vacances, si no o què. Desubicada total. Del Gener fins ara, tot i haver-hi Setmana Santa i algun pont pel mig ha sigut ETERN.

I avui, que estem a 4 de Juliol ja puc dir que el 4 d'Agost marxem!

Aquest any no ens llevarem a les 5 de la matinada per fer excursions, ni tindrem mal de peus crònic tota la setmana, ni veurem mil coses diferents cada dia (que no ens enganyem, ens encanta); aquest any seràn més de relax i tranquilitat ... (i l'any que ve ja tornaran a ser destroyers). Aquest any toca ....