Com que ahir era Sant Jordi, el Low em va convidar a sopar a
cert restaurant japonès de Sabadell. Restaurant que tenim en un
pedestal perquè no pot estar més bo ni ser més autèntic.
Sant Jordi els va enganxar per sorpresa i ahir estaven desbordats; vam trigar tres hores en sopar. He de reconèixer que si això hagués passat a qualsevol altre lloc, una servidora ja estaria despotricant però no, amb aquest restaurant en concret no puc.
Em va fer gràcia perquè quan portaven el compte a altres taules també els portaven una rosa però és clar, és que nosaltres practicament vam tancar el local i ja no quedaven roses ... i quan has hagut d'esperar tantíssim a que et demanessin què volies, a portar els postres i sobretot a portar el compte. I a sobre estàs cansat i et quedes sense rosa ...
Quan ja estàvem marxant ens va cridar el propietari amb el seu anglès de "estic més a Japó que aquí" i li va donar al Low un a present for her... (no sense abans dir-nos que en dues setmanes torna a Japó i fer-nos morir d'enveja).
Que si que si, que és una tonteria però mira, ho vaig trobar maco. I no, la resta de restaurants no em compensa un paquet de xiclets per trigar tres hores en sopar.