divendres, 24 d’abril de 2015

Arigato gozaimasu!

Com que ahir era Sant Jordi, el Low em va convidar a sopar a cert restaurant japonès de Sabadell. Restaurant que tenim en un pedestal perquè no pot estar més bo ni ser més autèntic. 
Sant Jordi els va enganxar per sorpresa i ahir estaven desbordats; vam trigar tres hores en sopar. He de reconèixer que si això hagués passat a qualsevol altre lloc, una servidora ja estaria despotricant però no, amb aquest restaurant en concret no puc. 

Em va fer gràcia perquè quan portaven el compte a altres taules també els portaven una rosa però és clar, és que nosaltres practicament vam tancar el local i ja no quedaven roses ... i quan has hagut d'esperar tantíssim a que et demanessin què volies, a portar els postres i sobretot a portar el compte. I a sobre estàs cansat i et quedes sense rosa ... 


Quan ja estàvem marxant ens va cridar el propietari amb el seu anglès de "estic més a Japó que aquí"  i li va donar al Low un a present for her... (no sense abans dir-nos que en dues setmanes torna a Japó i fer-nos morir d'enveja)


Que si que si, que és una tonteria però mira, ho vaig trobar maco. I no, la resta de restaurants no em compensa un paquet de xiclets per trigar tres hores en sopar. 

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Hi he anat un cop. En general ens va agradar tot. El més fluix potser va ser el Okonomiyaki, crec que vam demanar un de pollastre. Però no som experts com vosaltres, o sigui que el vostre criteri és més fiable.

Anna ha dit...

@pons007 doncs ara mateix no sé quin deu ser; nosaltres sempre hem demanat o el de l'estil Hiroshima o el d'Osaka. El pròxim cop tasta les croquetes d'alvocat; impresionants!