dissabte, 30 de maig del 2015

D'aquí a cuarto milenio hi ha un pas

Tinc una amiga que quan arriba aquesta època sempre es posa les mans al cap i em mira amb cara de pobreta d'aquí al divorci només hi ha un pas perquè li explico que el Low se'n va de festival i jo no. Si senyor, el menda arribant cada dia a les 5:30 del matí i jo a casa més feliç que ningú. Si voleu matar del disgust al Low és tan fàcil com treure-li el Primavera Sound; si em voleu matar a mi em podeu regalar un abonament. I ell ho sap. I és bona persona i no m'el regala. Ni ho farà.  

Jo em pensava que només era aquesta amiga que ho veia estrany perquè és com molt així; d'aquelles que el marit no pot anar ni a sopar, no fos cas, que el mon està ple de lagartas ... però aquest matí el Low m'ha explicat que ahir li van preguntar que com m'ho prenia jo això de que ell anés de festival i jo em quedés a casa. Al·lucinant estic. Que no em quedo fregant el terra de genolls eh? ni plorant pels racons. Avui mateix una servidora ha passat el dia a la Costa Brava, dinant a un restaurant especialitzat en bacallà que mmmm .... gràcies papa, gràcies mama. 

Em xoca bastant que haguem de donar explicacions, que no entenguin que fer coses per separat no és el mal. Que quan torna a les 5:30 no l'espero amb cara de la bronca de l'any. 

Si després de catorze anys junts i quasi dos de casats m'he de preocupar de que vagi amb els amics de festival anem fins. 


dimecres, 27 de maig del 2015

M.A.R.I.L.U.L.A

Dissabte passat, aprofitant un molt bon preu en comparació al que s'acostuma a veure normalment, que ho feien al costat de casa i que era un teatre que encara no havíem visitat mai, vam anar a veure aquesta comedia existencialista i monòleg a càrrec de la Mònica Glaenzel. 


Avui no és un bon dia per a la protagonista de M.A.R.I.L.U.L.A. De fet, fa dies que no està gaire bé. Asseguda a la seva taula de treball, mentre espera sense massa ganes l’arribada del seu amant ocasional, escolta música, es formula els perquès del seu desencís, busca sortides a la seva situació, ens explica la seva visió del món… Hi ha tantes preguntes sense resposta? Tant de bo existís una pastilla que ho arreglés tot!

Això dels monòlegs és curiós; he de dir que és el primer al que he anat però em sembla que sóc més de teatre amb els seus actors diferents i demés. Dels 70 minuts que dura la funció, alguns rius, d'altres penses que té toooota la raó i d'altres, sincerament, sobren molt. Ara que, comptant el preu i la proximitat, va ser un bon pla per dissabte al vespre. 

dilluns, 25 de maig del 2015

Once

Des que vam decidir quin seria el destí de les vacances d'aquest any que nosaltres anem maquinant; no massa, perquè encara falta però .... Tenim clar on dormirem i què visitarem però sempre que anem a segons quins llocs, miro l'agenda per veure si hi ha algun concert interessant o similar. A part d'haver-hi concerts de grups com Sepultura que, ehem, no ens interessa el més mínim, també vam veure que feien el musical Once. I aquí, una servidora, és molt fan dels musicals. 


I ahir a la tarda, abans de pagar el que valen les entrades, vam decidir veure la pel·lícula. Més que res per saber què ens trobaríem ... Va resultar ser una grata sorpresa; és taaaant maca i taaaant lovely que el primer que he fet quan he obert el PC ha sigut mirar si havíem de córrer per comprar les entrades o no. 


Una cosa més pel planning! 

dijous, 21 de maig del 2015

Eterna setmana

Estem a dijous. Avui serà el quart dia consecutiu d'aquesta setmana que vaig al gimnàs; si, he fitxat cada dia. M'he estrenat amb body combat i m'encanta (això no treu que els primers deu minuts et sentis imbècil donant cops de puny a l'aire). Em sembla que com més destroyer més m'enganxo. Ahir va anar d'un pel que no m'adormo al sofà abans de sopar. No tinc agulletes però quan sona el despertador em posaria a plorar. I a més cansament, més satisfacció. 


Demà tinc la casa per mi i em penso escarxofar al sofà a mirar sèries sense cap tipus de remordiment... 

diumenge, 17 de maig del 2015

Mai diguis mai ...

Vint anys esperant que arribés i avui ja en fa un que estàvem a Frankfurt hiperventilant (això jo, que el Low tenía la dura missió - que va complir a la perfecció - de fer fotos non-stop). Ains ... 


El millor concert

divendres, 15 de maig del 2015

Una de cine (X)*

Dilluns passat, aprofitant aquests dies d'entrades a 2.90€ (sempre haurien de ser així), va tocar anar al cine. Segurament hi haguessim anat més dies si no hagués sigut pel futbol o si m'hagués informat més de les altres perquè ara em sap greu haver-ne deixat escapar dues. I és que tenint el cine a 2 minuts caminant de casa, quan baixen el preu de les entrades és com si fós festa major. I l'escollida va ser El maestro del agua

Ambientada cuatre anys després de la batalla de Gallipoli durant la Primera Guerra Mundial. No està malament, ens va agradar i no és la típica de batalles i guerres i demés. Té l'aprovat peeeeerò hi ha alguns moments que dius ... vols dir? 


*No, no és que sigui cine X, es que és l'entrada número 10 sobre cine. Mal pensats! 

dimarts, 12 de maig del 2015

De renovacions i no renovacions

Durant aquests dies s'està publicant quines sèries continuaran la pròxima temporada i quines passaran a millor vida. No tinc clar si n'estic satisfeta o no. Comencem ...


- Grey's Anatomy: suposo que si una cosa funciona més val que no la toquis però una sèrie que començarà la seva 12ª temporada ... les trames comencen a ser repetitives. I es nota. 
- Modern Family: no calia, de veritat que no. Les primeres temporades eren un no parar de riure; de les dues últimes, si es salven 3 capítols per temporada ja és molt. 
- Blue Bloods: m'encanta i, per sort, hi haurà 6ª temporada. 
- Under the dome: si en aquell precís moment no tinc res millor a fer la seguiré mirant però és d'aquelles que no saps ni per on agafar-la. 
- The  Vampire  Diaries: mira que m'agrada eh però és d'aquelles que haurien de començar a finiquitar-la ara amb dignitat que no allargar-la .... 
- Halt & Catch Fire: la primera temporada és espectacular, a veure què fan amb la segona perquè és d'aquelles que el llistó està alt alt. 
- Tyrant: previsible però curiosa. La segona temporada pinta emocionant. 
- True Detective: només que estigui la meitat de bé que la primera temporada ja em conformo. 
- Vikings: ens està fent mandra posar-nos les piles amb la temporada actual. Suposo que un cop ens hi posem ja tornarà el vici però només de pensar que encara n'hi haurà més ...
- Orange is the New Black: a mi em va agradar molt més la segona temporada que no pas la primera .. a veure què passa amb la tercera. 
- Rectify: pse pse, no tinc clar si me n'alegro o no. Em sembla que no. 


- Stalker: no hi ha res que em rebenti més que deixin una sèrie així a la brava, encara que no sigui de les millors. La primera temporada va acabar molt emocionant i ara què eh, què!
- The Following: aquesta la portem al dia i espero que es dignin a deixar-la tancada. Em sembla perfecte que no la renovin perquè ha perdut però que l'acabin.
- Glee: sort que per fi l'han acabat perquè no he vist sèrie que degeneri tant segons van passant les temporades. Tinc 10 capítols pendents de veure i costarà. 
- Sons of Anarchy: anem per la 6º de set temporades que té i és de les millors series. Ever. 
- The Newsroom: sóc molt molt fan de l'accent yanki i amb aquesta sèrie em queia la baba perquè no callaven ni sota l'aigua. Molt bona i molt real. 



D'aquestes, les tres últimes han acabat perquè havien d'acabar i les dues primeres les tallaran com els hi vingui de gust.



divendres, 8 de maig del 2015

Tirant de diccionari

Ahir van ser les eleccions al Regne Unit i aquest matí, escrivint un email de feina, tenia el dubte existencial sobre si la paraula correcta era aversió o adversió. Deu mini punts per mi, per inventar-me una paraula nova .. em sembla que he fet un mix amb adversitat .... eeen fi. Evidentment necessitava aquest adjectiu per referir-me a un partit polític en concret. 

Segons el diccionari de la llengua catalana:


Entenc que cadascú pot votar el que li surti de la fava, només faltaria, però sincerament em costa esforços sobrehumans entendre-ho. És que només llegir la paraula "ultra-dreta" a la gran majoria d'articles que en parlen ja m'agafen picors.