dissabte, 30 de maig de 2015

D'aquí a cuarto milenio hi ha un pas

Tinc una amiga que quan arriba aquesta època sempre es posa les mans al cap i em mira amb cara de pobreta d'aquí al divorci només hi ha un pas perquè li explico que el Low se'n va de festival i jo no. Si senyor, el menda arribant cada dia a les 5:30 del matí i jo a casa més feliç que ningú. Si voleu matar del disgust al Low és tan fàcil com treure-li el Primavera Sound; si em voleu matar a mi em podeu regalar un abonament. I ell ho sap. I és bona persona i no m'el regala. Ni ho farà.  

Jo em pensava que només era aquesta amiga que ho veia estrany perquè és com molt així; d'aquelles que el marit no pot anar ni a sopar, no fos cas, que el mon està ple de lagartas ... però aquest matí el Low m'ha explicat que ahir li van preguntar que com m'ho prenia jo això de que ell anés de festival i jo em quedés a casa. Al·lucinant estic. Que no em quedo fregant el terra de genolls eh? ni plorant pels racons. Avui mateix una servidora ha passat el dia a la Costa Brava, dinant a un restaurant especialitzat en bacallà que mmmm .... gràcies papa, gràcies mama. 

Em xoca bastant que haguem de donar explicacions, que no entenguin que fer coses per separat no és el mal. Que quan torna a les 5:30 no l'espero amb cara de la bronca de l'any. 

Si després de catorze anys junts i quasi dos de casats m'he de preocupar de que vagi amb els amics de festival anem fins. 


5 comentaris:

Patri B. ha dit...

No facis cas, ja els hi agradaría a moltes poder gaudir de la confiança mutua que teniu :D No cal res més, en realitat! Tu estàs tan feliç a casa sabent que ell està feliç a un lloc que simplement no et fa la mateixa il·lusió. No es pot tenir al 100% compatibilitat amb gustos, es simplement impossible.
A part, és sa per la relació que també cadascú tingui el seu temps personal, amb el seu espai. Com si tu vols un dia anar a fer un sopar amb amigues, si hi ha confiança suficient no serà cap problema ni per tu ni per la teva parella :D Ara, entenc que avui dia els adults siguin cada cop menys adults i el "ser responsable" o simplement saber posar límits estigui quedant-se "desfasat". Personalment crec que són coses que no passen de moda ni res, és la base d'una relació sana saber amb qui ets i estar tranquil sense sospitar per cada petita cosa.

PD: A mi tampoc em va el Primavera Sound, jaja
Petons! ^^

XeXu ha dit...

És evident que es poden fer coses separats, i fins i tot sa. I si va de festival nocturn què ha de fer, estar a les 12 a casa? Amb la pasta que costa, més val que l'amortitzi. El cas és que la gent que pensa que un no pot anar sol sense l'altre per por de que li tirin la canya (perquè tothom confia molt en l'altre, però no en la resta de gent, sí claro, claro...), no s'adonen que d'oportunitats sempre en tindrà, i que si no ho fa és perquè no vol, no perquè gairebé sempre estiguin junts amb la parella. No voler és la primera pedra, si això es té clar, tant és on vas i amb qui, perquè fins i tot no anant de festival, les opcions sempre hi seran.

Roselles ha dit...

A mi també em passa, els amics de la meva parella em veuen super enrotllada perquè "el deixo anar" on vulgui, o perquè fins i tot sóc jo que li insisteixo que vagi amb ells a on sigui que hagin d'anar. Potser perquè sóc més tranquil·la i quan la meva filla s'adorm em relaxo i gaudeixo d'estar sola a casa. I no tinc problema en fer el mateix, en sortir amb les amigues o fer alguna altra activitat pel meu compte, com també fem moltíssimes coses junts. Es que si fos al revés, que ell em prohibís o jo el prohibís fer o anar a segons quin lloc perquè sí, no sé com aguantaríem junts.

joan gasull ha dit...

les lagartas...no són gens perilloses si la víctima és com ha de ser. La confiança és vital per conviure amb una parella, que estarà en perill les vint-i-quatre hores del dia si no està bé a casa.

pons007 ha dit...

A mi em sembla tot el contrari que aquesta gent. Aquests que els hi cal estar les 24 hores del dia amb la seva parella per estar segurs que no li roben si que els hi veig un perill que la relació es trenqui, perquè donen a entendre que si estan un moment separats un dels dos acabarà caçat per algú altre. Quin mal rotllo.