diumenge, 14 de juny de 2015

Cinc!!

I no parlo de les copes d'Europa del Barça. 

Avui ja fa cinc anys d'aquell primer i únic intent de deixar de fumar. Per ser el primer, crec que em va sortir prou bé. 


Algun cop (em sembla que cada cop menys) he somiat que hi tornava i en el mateix somni m'estressava per haver de tornar-ho a deixar. Ara que la satisfacció al despertar-me de veure que no és real i que vas sumant anys és ... 

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Això està molt bé! Enhorabona, i a continuar, que no és gens fàcil, però te n'estàs sortint.

sa lluna ha dit...

Vull felicitar-te per aquests cinc, que segur que per a tu són més importants que els èxits del Barça. Em fa molta enveja la teva força de voluntat i la teva determinació. Aiii que difícil que és tot plegat!

FELICITATS, nina!!
Aferradetes.

joan gasull ha dit...

això demostra la teva força de voluntat, ferma i que pots fer el que et proposis.
Si fas números del que t'has estalviat, aquest any les vacances et surten gratis

pons007 ha dit...

No m’ho diguis, vas deixar de fumar i et vas enganxar a una cosa pitjor, no? A la cocaïna potser?

Roselles ha dit...

Enhorabona! És un mal vici que costa molt de treure, i és formidable que al primer intent ho hagis aconseguit!
Jo ho he intentat varies vegades. Un cop vaig estar un any i tres mesos, però vaig recaure. I quan vaig estar embarassada em trobava tan malament al principi que no volia saber res de tabac (el cos és molt intel·ligent en aquestes circumstàncies!), però al tenir la meva filla, al cap d'unes setmanes vaig tornar a recaure. Sé que no és una bona excusa, però vaig molt estressada, i aquells cinc minuts que em dona el tabac, en el que no existeixo per ningú i em deixen en pau, són un tresor. I com que tampoc em puc permetre gaires "cinc minuts", fumo realment poc. És curiós dir això, però si ho deixés no podria ni respirar.