divendres, 23 d’octubre del 2015

Everest

Dissabte passat uns amics ens van convidar al cine i vam triar aquesta. Nosaltres ja havíem vist el tràiler feia temps i era una d'aquelles que em crida l'atenció; ni que sigui per les imatges

I si, les imatges són impresionants; des de l'inici fins el cim. L'argument, home, és que només veient el cartell ja us podeu imaginar per on van les coses i fins i tot com acaba però he de dir que l'esperava pitjor i tot. Basada en fets reals explica la tragèdia del 1996 quan una tempesta monumental va agafar dues expedicions a mig camí. 

És la meva humil opinió i ja em perdonareu però si no la dic exploto;
una cosa com pujar l'Everest em sembla una estupidesa com una catedral. 
Jo en seria absolutament incapaç i tampoc en veig la necessitat. Ja no pel pànic d'algunes etapes (que a la butaca del cine em tremolaven les cames) sinó també perquè, com a mínim què, patiràs congelació d'alguna extremitat? tampoc cal ... Ara que, hi ha d'haver gent per tot. 

4 comentaris:

Sergi ha dit...

Els humans ja estem avorrits d'aquesta vida. Hi ha tantes coses que no calen... com tota la gent que avui en dia es posa a fer triatlons o ultra-trails, serà que això és gaire millor que pujar muntanyes. O tirar-se en bici per una muntanya... ja no sabem què fotre, la veritat. I a mi fer muntanya m'agrada, eh. Però mira, darrerament estic amb la mosca al nas amb tota la gent que fa coses físiques que no hauria de fer.

Garbí24 ha dit...

després de la setmana de feina arribes al dissabte i poder pujar al sofà amb la manta...és tota una experiència i amb la única congelació dels glaçons dins el vas del vermut o el que ens vingui de gust.....Viure al límit vaja.

Anònim ha dit...

Ei que cadascú s'ho passi bé com vulgui, hi ha hobbies més sans que d'altres. Jo tinc per costum sortir amb els amics a fer alguna cervesa i la cervesa no seria precisament els paradigma d'un aliment saludable, això per no parlar dels meus amics que tampoc deuen ser saludables per mi...

cantireta ha dit...

Jo tampoc hi aniria. Pro ja se sap que hi ha qui diu: "La vaig pujar perquè hi era"

Bona tarda! :-)