divendres, 23 de desembre del 2016

Un de sèries

Allò que estàs avorrida i acabes fent coses d'aquestes ...

  1. Sèrie preferida: Sons of Anarchy / Sex and the city / Lost 
  2. Sèrie que aparco fins l'any que ve: Tinc llista d'espera i poc temps per veure les actuals. A partir d'aquí no és precisament que les aparqui per pròpia voluntat.
  3. Sèrie que he abandonat: Aquest any m'he estrenat en això d'abandonar sèries i sense remordiments ... The Leftovers, Mr Robot són dues i Westworld està a punt a punt ... 
  4. Millor sèrie de l'any: Suposo que aquí la gran majoria diria Stranger Things però mira, no. O Narcos o The Crown.
  5. Cancel·lació que més mal m'ha fet: d'aquest any Tyrant però Ringer em va matar bastant. 
  6. Sèrie que recomanaries: uf masses ... 
  7. Sèrie que no entenc que segueixi en antena: Modern Family per ploms; al principi feia molta gràcia, ara hi ha capítols que dius .... i Homeland, que sempre sembla el mateix.
  8. Sèrie que més entretinguda em té: Mmm...Grey's Anatomy o Chicago Fire.
  9. Sèrie que no sé perquè segueixo veient: Ara mateix Westworld perquè no li acabo de veure el què; Modern Family per costum.




dimecres, 21 de desembre del 2016

Endorfines a tope

La gent es pensa que cada cop que anem a terres angleses fem el mateix i evidentment no entenen perquè hi anem tant però la veritat és que cada cop que hi hem anat hem fet mil coses noves. Si que quan anem a Londres repetim punts clau; jo he de dir si o si hola al Big Ben, perquè veure el Big Ben és com fitxar i des d'aquell 25 de Febrer de 2012, passem a dir hola a Little Venice però aquest cop també vam fer descobriments varis com ... 

London Stadium - COYI!!!
Vistes des del Sky Garden
Winter Wonderland!

I encara em deixo coses com el concert de Low que he de reconèixer que va ser una passada.
Aquest cop, potser perquè feia bastant que no anàvem a la capital, potser perquè això de treballar 11 hores diàries m'està deixant feta caldo o potser perquè tot estava en modo Nadal 200%, la carregada d'endorfines va ser bastant brutal.  El Low em pregunta que què vull per Nadal; el millor regal van ser aquests 6 dies. 

divendres, 2 de desembre del 2016

De pont!

No és per fer enveja (o si) però una servidora i marit plegaran avui de la feina (jo al migdia i ell a la tarda) i ja no tornarem a posar un peu a l'oficina fins el dia 12 de Desembre. Si senyor, nou dies de vacances i aquest cop puc dir ben alt i clar que són ben merescudes. I és que no és que agafem aquest pont amb ganes no; és que l'agafem amb ànsies

I no és que no tinguem res a fer; perquè tenim un planning ben ple però no és ni de feina d'oficina ni en aquest país ...  

dimarts, 15 de novembre del 2016

The Crown

Vaig descobrir aquesta sèrie a base de veure publicitat a diferents webs. És de Netflix, com totes les bones ultimament. El boom que van voler fer amb Narcos (i que els hi va sortir que ni bordat) ara ho fan amb aquesta. De moment 10 capítols  i han tingut una millonada (literalment) per fer-la.  Potser si que en algun moment pot semblar una mica culebrot però no deixa de ser història; la de reina d'Anglaterra, i bastant interessant. 


Un 9.1/10 a IMDb

dijous, 10 de novembre del 2016

Dates

Vaig començar a no tenir vida treballar onze hores diàries el 25 de Setembre passat. Les primeres setmanes van ser per morir-se, literalment. Passen els dies i aprens a prioritzar; aprens que no arribes a tot i si una rentadora no es posa avui, ja la posarem demà. La feina que faig de 8 a 3 m'agrada; m'agrada molt però ja sabia, fins i tot abans de que començar, que era una cosa temporal. Avui m'han dit la suposada data de finalització i tot i que falta més d'un mes i més de dos (però no més de tres) em sap greu. Que si, que potser m'enduc una sorpresa i la cosa s'allarga, o em deriven a un altre departament però avui tinc una data que ahir no tenia ... 

dilluns, 7 de novembre del 2016

Lovely Newcastle

Grata sorpresa la que hem tingut passant un cap de setmana a Newcastle i es que és una ciutat petita però encantadora. La nostra estada no va arribar a 48 hores i per sort vam poder veure tot el que voliem i més. Això de poder anar caminant fins a St James' Park perquè està a 10 minuts de l'hotel i l'hotel està al centre és bastant top. Això si, el fred ha sigut bastant espectacular; sobretot dissabte a les nou de la nit caminant pel costat del riu a 3ºC de res ... 




dijous, 3 de novembre del 2016

Here we go!

Aquest any va ser impossible passar el dia del nostre aniversari fora; primer perquè no teníem res planejat i segon perquè quan una servidora va passar a tenir dos feines ja es va fer impossible del tot. Però a mi no se'm poden treure les escapadetes i si se'm treuen, les busco, les maquino i les adapto a la situació. Que treballem un munt d'hores de dilluns a divendres? cap problema, marxem demà a la nit i tornem diumenge al vespre. Que dilluns no ens aguantarem i és possible que tornem amb una pulmonia (les màximes a Newcastle no passen de 7ºC en tot el cap de setmana)? Cap problema! Les pintes, els pies i el partit no ens ho treurà ningú.

De fet, aquesta no és una escapada maquinada pels dos, va ser el meu regal pel Low; jo hauré de fer un esforç per passar un cap de setmana a terres angleses .... vés quin greu eh?


dilluns, 31 d’octubre del 2016

"Biblical"

I ahir va ser el dia en que a les 20:00 ens vam plantar als cines Icària (una merda porqueria de sales per cert) per veure el documental sobre Oasis. Els productors són els mateixos d'Amy i  Senna i tots dos em van semblar bastant espectaculars; sobretot el documental sobre Amy Winehouse. La cosa pintava bé ... i va ser millor


Si algú té curiositat per saber com van començar, com van arribar al seu punt àlgid, aquest és el documental. No puc ser massa objectiva perquè em surt la vena fan; moltes de les coses ja les sabiem però moltes altres no i les dues hores que dura van passar volant. Un 8.4/10 a IMDb.

dimecres, 26 d’octubre del 2016

Tres anys

Sembla que va ser ahir però no, ja fa tres anys! I els que ens queden ... :)


Aquest any no ho estem celebrant fora de casa (bé, tècnicament si que estem mil hores fora de casa... treballant) però tot arribarà .... 

dilluns, 17 d’octubre del 2016

Diumenge a l'Auditori

Tinc al Low a terres angleses perquè aquesta nit hi ha partit; el partit. Podria dir que m'agradaria veure'ls per un foradet però a aquestes alçades ja me'ls conec i tampoc cal. 

Podria dir també que vam aprofitar però la veritat és que hi haguéssim anat igualment i ahir diumenge, a la sessió de les 11:00, una amiga i jo ens vam plantar a l'Auditori de Barcelona per veure la projecció de la pel·lícula Titanic amb orquestra i cor en directe. Pell de gallina. La pel·lícula, evidentment, ja l'havíem vist (i tot i així el moment kleenex no va faltar) però això de tenir una orquestra i un cor davant fent la banda sonora va ser espectacular


Em consta que ho han fet amb més pel·lícules com Pirates del Carib però aquesta va ser una grata experiència i no descarto/descartem repetir en futures. 

divendres, 14 d’octubre del 2016

Fauna variada

Des de fa una setmanes (que a mi em semblen anys perquè vaig esgotada) estic treballant a dos llocs diferents. El lloc de sempre ja el tinc per mà; només faltaria després de tants anys però el lloc nou és una novetat darrera l'altre i no només acabo esgotada físicament sinó també - i bastant més - mentalment

A la feina de sempre som tres persones però a la nova, només al meu departament, ja som vuit i cada una és un món. Una cap de departament que és molt i molt vàlida en el seu camp però un absolut desastre en tota la resta; no sap dirigir un equip i per si no fos prou, sempre acaba els "bon dia" amb un "xurris". Cosa que no suporto. Una companya de taula que cada cop que s'aixeca m'empotra a la meva taula amb la seva cadira; després em demana perdó i m'abraça però em pregunto si igual que té la costum de no vigilar, podria tenir la de fer-ho ... 

És curiós i em fa certa gràcia treballar amb persones tant diferents a les que estic acostumada però una cosa que tenen tots aquests nous en comú és que a la que un no hi és, els demés el critiquen. I em fot a mil. Primer perquè estic segura que amb mi també ho fan i segon perquè no entenc perquè han de ser així. És molt lleig no? A més, què els fa pensar que quan ells no hi són no els deixen a parir també? I els hi agrada? I ho fan davant meu que fa dos dies que hi sóc ... El simpàtic del Low diu que això passa perquè som dones però hi ha dos homes també ...  

En fi, són coses que em sorprenen! 

dijous, 6 d’octubre del 2016

Narcos

Ahir vam finiquitar la segona temporada i m'ha semblat bastant espectacular. Era una serie que volia veure perquè tothom en parlava; Narcos per aquí, Narcos per allà ... i a mi no se'm pot temptar així i menys amb el tema de les sèries. Només em va faltar veure per Twitter gent remugant del final, com si ningú sapigués què passa finalment amb Pablo Escobar. D'acord, jo no sabia el quan ni el com però sabia  .... 


Evidentment ara dominem paraules com gonorrea, malparido, higoeputa, ... Molt gran tot. Un 8.9/10 a IMDb

divendres, 30 de setembre del 2016

Primera setmana .... superada?

Treballar onze hores diaries és infernal. Ni més ni menys. Surto de casa a tres quarts de vuit del matí, torno a les tres i deu per dinar; a dos quarts de quatre torno a marxar i segueixo davant d'un ordinador fins les vuit del vespre. Arribo a casa a les vuit i vint. I així cada dia de dilluns a divendres. Almenys es podria fer fosc a les nou del vespre però no, cada dia més aviat. Gràcies gràcies. 

Estic esgotada fisica i mentalment perquè les 4 hores de la tarda són relaxadetes però les set del matí és un aprendre continuu
El saber no ocupa lloc però em sembla que m'està fonen les neurones.

És temporal si, però aquesta temporalitat s'em farà eterna. Mai havia esperat amb tantes ganes qualsevol pont i/o festiu que hi pugui haver. Els tinc marcats al calendari amb tres colors diferents! 

dimarts, 27 de setembre del 2016

De documentals ...

Una servidora no és gaire de Beatles;  mai m'han enganxat del tot i això que hem estat varies vegades a la ciutat on els va veure néixer (tot i que no per aquesta raó) i al museu de la seva història. Dissabte passat però, vam anar a la única i última sessió de la projecció d'aquest documental i he de dir que va ser una grata sorpresa. 
Pensava que seria más de lo mismo perquè, no ens enganyem, la història dels Beatles la sabem tots o quasi tots però tot i tractar-se de la seva història és un documental molt ben aconseguit. 



diumenge, 25 de setembre del 2016

No escarmento

A partir de demà a les 8 del matí i fins vés a saber quan, m'esperen jornades laborals de, senyores i senyors, onze horetes de res. Lo meu no és normal però no podia dir que no; massa temptador, massa bona experiència i gràcies a una senyora jefa (que de vegades la mataría però que acostuma a ser un troç de pa) puc compaginar les dues coses. Més o menys. Una al matí, l'altra a la tarda. És temporal i si no, ja faré que ho sigui. Estic una mica sonada però la meva salut física i mental també és important
Estic una mica bastant acollonida si; però espero que un cop superat el primer dia (o la primera setmana) i veure que torno a poder amb tot, passarà. 

dimarts, 13 de setembre del 2016

EOI

Entenc que quan la demanda triplica (com a mínim) la oferta, s'ha de fer d'alguna manera per dir "fins aquí" però una servidora se n'ha ben cansat. 
Fa anys va sonar la flauta i vaig aconseguir entrar a 3er d'anglès; vaig anar fent fins que em vaig plantar a 5è i últim curs i el vaig aprovar (cosa que no esperava; almenys no a la primera). 
Un any més tard van començar a fer el 6è curs però ahhh si ja no eres estudiant, havies de tornar a passar pel sorteig i la prova de nivell. Dic jo que si ja tens el teu títol que acredita tenir un nivell B2 (avançat) i a més a més tens el FCE, la proba de nivell se la podrien estalviar però en fi .... així dijous passat, després d'un primer sorteig, em vaig passar 3 hores ben bones fent un examen test, una redacció i una entrevista personal. I al segon sorteig, m'he tornat a quedar fora; per segon any. Després vas a classe i només hi ha 4 o 5 persones. Penalitzar? no cal, no?  
Potser si que a la tercera va la bona, m'és ben igual, a mi ja m'han vist prou. Per rifes ja tenim la de Nadal. 


dimarts, 6 de setembre del 2016

Supersonic

Setembre comença bé, si senyor ....

dijous, 1 de setembre del 2016

Setembre

Per fi ha passat aquesta última setmana i mitja d'Agost. Si, les tres primeres van estar molt (molt) bé però ara porto una apatia a sobre que no m'aguanto ni jo. Si, ja sé que no es pot viure continuament de vacances però em sembla que el lloc on has de tornar quan aquestes han acabat hi té molt a veure. 

Aquest any les vacances m'han passat volant; em sembla que no ajudava tenir un compte enrere a la web de la reserva del viatge perquè els dies no passaven ni amb corda i semblava que no arribava mai (quan vam reservar al comptador encara passava dels 100 dies); en canvi, un cop allà van passar 10 vegades més ràpid

Més val que agafi Setembre amb ganes i em posi les piles. Laboralment parlant és impossible però dic jo que no tot és treballar .... de moment: 

  • Preinscripció per fer el C1 d'anglès a l'EOI feta. Pinta complicat això d'agafar plaça però per intentar que no quedi. 
  • Maquinant el pont de Desembre; si, aquest any és d'aquells que "cau" maco. Terres angleses en modo Nadal, ja m'hi veig.
  • Ahir em vaig estrenar a la piscina del gimnàs. Avui no tinc braços. 
  • Entrades per una sessió de cine a l'Auditori comprades; per l'Octubre. Entrades per un musical comprades; pel Febrer! 
i comença la tardor; adoro la tardor. 

divendres, 26 d’agost del 2016

Stranger Things

Podria dir un pscheeee i quedar-me tant ample però .... En una setmana ens hem ventilat la primera temporada; és el que té que una temporada tingui "només" vuit capítols. Tothom parla d'aquesta sèrie i sabent com som, l'haviem de veure si o si. 

La sèrie no està gens malament i té el seu què, no dic que no, però jo que sóc fàcilment impresionable i mai he sigut capaç de veure pel·lícules com Poltergeist, no és que en sigui el public ideal


M'ha semblat una barreja entre Fringe, Poltergeist, E.T i Super 8 .... al tercer capítol vaig dir que plegava i al final, he aguantat. És curiosa, però no és de les meves. 

dimecres, 24 d’agost del 2016

Està costant ....

Aquest any hem aprofitat al màxim les vacances; hem estat fora des del primer dia fins l'últim i en dues setmanes hem estat a 4 països diferents.  Per sort, la companyia aèria es va comportar i després d'estar patir durant un mes, vam arribar sans i estalvis a port. Hem entrat a fiords espectaculars, hem tocat neu, ens hem posat fins de menjar (i beure), he vist postes de sol d'aquelles que no s'obliden, hem anat a la platja, hem dinat a tocar de mar. També hem anat a la muntanya i hem pujat per ports que no tenia clar si en sortiríem vius ... 


Aquest any les vacances m'han passat volant; cada passa el mateix, ho sé ... però mira, aquest any més! I arrencar costa ... costa moltíssim

divendres, 29 de juliol del 2016

29/07

Teniem un pla (a dos anys vista) i el vam haver de canviar; és igual, el viatge a Irlanda va ser un pla B i ens va encantar; fa un mes que patim amb Vueling, passarem fred i això ens encanta ... i després també tindrem uns dies de calor i gelats.

Com han costat d'arribar!


divendres, 22 de juliol del 2016

Mr. Robot

Pensava que havia trigat menys però no; 6 mesos he trigat a pulir-me les 4 temporades que té Chicago Fire. Ara ja vaig al dia i fins a l'Octubre res de res. És curiós perquè amb les sèries que vaig per la temporada que toca, les tinc aparcades fins que em motivi i en canvi amb aquestes 4 temporades .... 

I com a bons ànsies que som, el cap de setmana passat vam començar amb aquesta: 


Enginyer en seguretat informàtica amb trastorns varis (a quin pitjor) és reclutat per un hacker-activista, Mr. Robot, i s'uneix al seu equip anomenat Fsociety. La seva missió és acabar amb E Corp., una de les empreses més grans del món.

És una serie rareta, tot sigui dit, però el protagonista fa un paper bastant espectacular. A IMDb té un 8.8/10 

dimecres, 6 de juliol del 2016

Volare oh oh ...

Com deu ser un estiu sense patir pels vols?


L'any passat va anar perfecte, tot sigui dit. Esperem que aquest no sigui tant catastrofic com fa dos anys però a falta de 23 dies per volar amb Vueling, estem una mica acollonits/preocupats/estressats. 

dilluns, 27 de juny del 2016

Sant Joan

Després de treballar 10 hores diàries durant els cinc dies de la setmana, quan arribava el cap de setmana l'havíem de dedicar a omplir nevera i netejar la casa, entre d'altres. Aquest cap de setmana passat ha sigut el primer que he tingut de relax total i ha sigut molt top perquè hem tingut visites i hem passat tres dies inmillorables a la  Costa Brava.

Passeig amunt, passeig aball ... 

Poca gent eh? 

... ens hem posat les botes descobrint restaurants en caletes encantadores ....


... i hem tingut un temps tant ideal que he tornat amb els braços ben rostits! Anys feia que no havia de tirar tant d'afersun! 

PS: No, no ens vam menjar els 32km de cua a l'AP-7 perquè vam sortir el 24 al migdia. 

dimarts, 14 de juny del 2016

Seguim sumant ....

... SIS anys i ben a gust! 

dilluns, 6 de juny del 2016

4 nits i 3 dies


  • Dijous quan vaig arribar a casa a quarts de nou del vespre, després de treballar durant 10 llargues hores, em vaig posar a fer cuinetes; curiosament va ser relaxant i tot. Pastís de formatge. I el vaig fer perquè quan un que jo em sé arribés a casa després d'hores de festival, no es menges els mobles del menjador. 
  • M'he empatxat (ben a gust) amb Chicago Fire. Quin vici nens, quin vici ... Si no m'he ventilat 4 capítols per dia ... 
  • Dissabte al matí, vaig anar a que la llargada dels meus cabells fos 5 dits més curta. Ja tocava. 
  • La muntanya de planxa ha desaparegut. 
  • Amb la família vam anar d'excursió a Monells. I sembla que ja s'ha convertit en una tradició perquè l'any passat, quan el Low també estava de festival, els meus pares i jo també vam anar-hi. No tinc clar si ens agrada més el poble o el restaurant que hi ha... 


  • He acabat l'àlbum de la penúltima escapada. Vuit mesos més tard. Poca cosa. 
  • I parlant d'escapades, he intentat maquinar-ne una i m'està costant horrors. 
Si, crec que he aprofitat bé els dies ... 

dimecres, 1 de juny del 2016

15 anys

Comptant que quan ens vam conèixer encara anàvem al institut, crec que hem arribat força lluny. No podia tenir millor companyia. I el que ens queda ... 


De moment, aquesta nit sé d'un que ha sacrificat un concert gratuït de Suede per anar a sopar; això si, demà comença el Primavera Sound i el perdo de vista fins diumenge. 

divendres, 13 de maig del 2016

1 mes

Abans d'ahir va fer un mes que una servidora treballa 10 hores al dia. La sensació així en general és que estic esgotada. Ja no pel fet d'entrar en una oficina a les 9 del matí i sortir de l'altre a les 8 del vespre, que també - per no parlar de que porto fatal això d'estar tot el sant dia escalfant cadira -, si no d'haver de pensar, organitzar i maquinar com fer la resta de coses. 
Quan plego, trigo deu minuts en arribar a casa (encara sort) i quan arribo he d'ignorar que el sofà m'està cridant perquè en algun moment s'han de posar rentadores, fer el sopar i amb una mica de sort, llavors si, veure algun capítol de la muntanya de series que tenim abandonades
Quan el poc temps lliure que tenim marxem fora com el cap de setmana passat o el pròxim, ja és un festival perquè la feina a casa s'acumula. És temporal i per sort som dos: on no arriba un, arriba l'altre. I si no hi arriba cap dels dos ... mala sort. Compensar, compensar no tinc clar que compensi del tot però mira, aquest any ja ens han pagat el viatge d'estiu. 


dimecres, 11 de maig del 2016

Manchester

Manchester ha sigut una grata sorpresa; ja no pel temps que estic segura va ser puntual (diumenge vam arribar a 27ºC amb un sol espaterrant) sino perquè m'ha semblat una ciutat maca. Bastant bruta però maca. I amb pocs pubs per ser una ciutat anglesa. I quan vas a Manchester, fa sol i a sobre ets fan d'Oasis, tot et sembla perfecte. Si, de Manchester també van sortir The Smiths i Joy Division (entre d'altres) peeeerò .... 

Com sempre que fem escapadetes, ens hem fet un fart de caminar impresionant per la ciutat i rodalies .... aquest cop, l'escapadeta ha sigut una mica temàtica musicalment parlant. I encantats. Llàstima que precisament aquell dia cap dels dos visités a sa mare ... i pobres veïns, sort que ja deuen estar acostumats.



I com que no tot és caminar, també hem sopat un pie (per primer cop vaig tastar un pie vegetarià i estava absolutament espectacular), dinat un Sunday roast i begut unes (varies) pintes. 

Piles carregades!! 

divendres, 6 de maig del 2016

D'escapadeta!

Ha costat horrors però per fi ha arribat la primera escapada d'aquest any. Aprofitant que dilluns és festa local (si, el 16 també, és que som els més xulos) demà marxem cap a terres angleses. Aquest cop ens estrenem amb la ciutat que va veure néixer Oasis, The Smiths, Joy Division, ...

Aquest cop toca conèixer .... 




dimecres, 4 de maig del 2016

United

Em conec la vida i miracles del Liverpool perquè el Low s'encarrega de que me la conegui. Pobret, encara no em dóna per perduda. Lo meu amb el futbol és ... peculiar. Si he de ser d'algun equip d'Anglaterra aquest és el West Ham; simpatitzo amb tots perquè són anglesos i tinc especial tirria al Chelsea. El Low, en canvi, odia al Manchester United i així, en general, qualsevol que sigui de Londres. L'Everton, l'altre equip de la ciutat de Liverpool, li és simpàtic sempre i quan perdi

Resumint, que aquest passat diumenge a la nit va caure aquesta pel·lícula i va ser una grata sorpresa com a pel·lícula i perquè el United, per mi, és un gran desconegut


La pel·lícula està basada en la història real dels "Busby Babes" i la catàstrofe aèria de l'any 1958 a Munich. Un 7.5/10 a IMDb. 

dimecres, 27 d’abril del 2016

25

Fullejant una revista de viatges m'he topat amb un article on es diuen les 25 coses que has de fer un cop a la vida per terres angleses. Realment algunes em semblen bastant estúpides absurdes però m'ha fet gràcia .... Està clar que hi hem d'anar algunes vegades més :)

  1. Conduir per l'esquerra
  2. Tastar els scones amb clotted cream i melmelada ü
  3. Escoltar com dóna les hores el Big Ben ü
  4. Fer una foto sortint d'una cabina telefònica vermella ü
  5. Veure el canvi de guàrdia a Buckingham Palace ü
  6. Visitar Stonehenge
  7. Pujar al London Eye ü
  8. Passejar per l'embarcador de Brighton
  9. Buscar al monstre del llac Ness
  10. Portar botes d'aigua al festival de Glastonbury
  11. Menjar un fish & chips ü
  12. Recorrer les Midlands amb el cotxe
  13. Pujar a un autobús de dos pisos ü
  14. Perdre's per l'East End ü
  15. Comprar una Oyster per anar en metro ü
  16. Fer el tour del terror per Edimburg
  17. Fer una ullada als aparadors de Harrods ü
  18. Veure l'skyline de Liverpool des del ferry ü
  19. Anar a un concert
  20. Passejar per Picadilly Circus ü
  21. Preguntar direccions sense mapa
  22. Que no et deixin entrar al club de moda
  23. Creuar el meridià de Greenwich
  24. Veure un partit de tennis a Wimbedlon
  25. Fer una pinta al Rover Return's Inn de Manchester 

dilluns, 25 d’abril del 2016

Sant Jordi

Segons Google maps, aquest dissabte vam passejar més de 10 kilòmetres i és que això de que Sant Jordi caigui en dissabte i a sobre faci solet s'havia d'aprofitar. El pronòstic del temps era pluja però, per sort, ens la vam trobar de tornada a casa.

A les 10 del matí ja estàvem fent un cafè esperant per entrar al recinte modernista de l'hospital Sant Pau; jo ja hi havia estat feia relativament poc però em va encantar tant que hi havia de portar al Low i aprofitant que per ser  Sant Jordi l'entrada era lliure no hi podíem faltar.


D'allà, vam bordejar la Sagrada Família i vam anar fins la zona de Rambla Catalunya, Provença i passeig de Gràcia. No cal dir que a més tard, més gent i vam trigar una eternitat a fer el passeig de dalt a baix. El restaurant que haviem triat per dinar el vam haver de canviar perquè al no acceptar reserves, el temps d'espera era de més d'una hora. Això de que tot Catalunya i part de l'estranger estigués a Barcelona ...


Si em donessin un euro per cada cop que vaig veure aquestes fotos a Instagram un cop a casa ...

  

dilluns, 18 d’abril del 2016

10h

Avui fa una setmana justa que una servidora treballa durant 10 hores cada dia; si senyor, amb un parell. Surto de casa a dos quarts de nou del matí, torno per dinar en 30 minuts, marxo i ja no torno fins a quarts de nou del vespre. M'he quedat sense vida. Ni sèries (no tantes com voldria), ni gimnàs i casi casi ni marit perquè coincidir, coincidim ben poc. 

Hi ha oportunitats que no es poden deixar passar i així, d'un dia per l'altre (literalment) m'he trobat passant 10 hores davant d'un ordinador; en diferents oficines però un ordinador. 

És temporal, i m'ho agafo amb filosofia però això no treu que no em vagi arrossegant pels racons. I que estigui desapareguda. 


dijous, 14 d’abril del 2016

Molt genial!

Amb aquest ja fan 3 els cops que l'hem vist en directe; un a Madrid i dos a Barcelona. No va ser el millor setlist que podia triar (de totes maneres ja em puc morir tranquil·la perquè he escoltat Whatever en directe) però és igual, podria sortir a cantar el God Save the Queen i ho faria igual de perfecte. Perquè és un Gallagher, mig Oasis, ... i perquè ens cau la baba. Crec que amb Don't look back in anger em vaig deixar les cordes vocals allà. 


I si, el dia següent vam veure l'entrevista de TV3 i si, ja sabem que per alguns és una miqueta pedant i va de sobrat peeeerò...


dissabte, 9 d’abril del 2016

I avui ....

L'últim cop va ser el 4 de Març de 2012 (no és que recordi la data exacta, és que ho he buscat). Després de veure el preu de les entrades i el lloc i dir un d'aquells "ja l'he vist dos cops, és igual ....", després de que els Reis que em coneixen molt bé deixessin un parell d'entrades sota l'arbre ... després d'esperar i esperar, aquesta nit toca ...




I know, I know .... 

divendres, 1 d’abril del 2016

The Seed of Hope in the Heart

Teiichi Sato vivia amb la seva dona al poble de Rikuzentakada, a 2'5Km de la costa. També hi tenia una botiga on venia llavors. El dia 11 de Març de 2011 ho va perdre tot quan un tsunami s'ho va endur per davant. Ell i la seva dona es van salvar perquè van poder fugir fins a casa la seva mare, a 13Km. El tsunami es va aturar al kilòmetre 10. Temps més tard va tornar a obrir una botiga provisional des de zero, al mateix lloc, utilitzant runes i excavant un pou amb un cullerot.
Després de la seva experiència, va escriure un diari sobre el desastre, The Seed of Hope in the Heart, en anglès, on transmet la importància de minimitzar el dany del tsunami, de reconstruir amb les pròpies mans i de l'ajuda mútua.

Ahir vaig tenir la sort de poder assistir a una conferència a Casa Asia on, entre d'altres, vam poder escoltar en directe a Teiichi Sato. Ho vaig trobar impresionant. Teiichi no parla castellà però tota l'explicació ens la va fer llegint en castellà; ell no tenia ni idea del que estava llegint però estava a Barcelona i ho volia fer. Durant tota la seva explicació no es va escoltar ni una mosca. 


També vam poder escoltar les paraules del consul de Japó i de Tsuyoshi Komori, qui arran del desastre va crear una fundació Let's Talk per ensenyar anglès als habitants de la zona com Teiichi i permetre així que es poguessin comunicar amb l'exterior.

dimecres, 23 de març del 2016

Al·lucino ...

El món està que fa pena. És que no hi ha per on agafar-lo, sincerament. No dic jo que no hi hagi coses bones, que n'hi ha, moltes; o boníssimes persones, que també però ...

Tinc una amiga que està ingressada a l'hospital des de fa un parell de setmanes. El marit treballa fins les 15:00, va a l'hospital i se'n torna a dormir a casa seva. Normal. Ha tingut dues companyes d'habitació diferents i fa un parell de dies que en té una de nova. Una noia de Gàmbia. Més jove que jo i molt tímida. No molesta gens; la visita el seu marit i el seu fill petit i per no fer, no mira ni la televisió. Des que està compartint habitació amb la meva amiga, el marit d'aquesta és torna a quedar a dormir allà perquè, senyores i senyors, no se'n refia. No es refia que la seva dona comparteixi habitació d'hospital amb una parella de Gàmbia. 

Tenen la meva edat; estudis, feina, ..  no m'explico perquè jo no veig absolutament cap problema en compartir una habitació amb una noia de Gàmbia, Corea o Mongòlia i ells si. M'ho estava explicant i a mi em venien arcades. 

dilluns, 21 de març del 2016

20 de sèries

La setmana passada vaig veure aquesta entrada al blog de l'Alize i tractant-se de sèries no ho podia deixar passar. 

  1. Sèrie preferida: tinc un top 3 i m'és molt difícil decidir-me per una. Sex and the City, Lost i Sons of Anarchy. 
  2. Sèrie vergonya: aquí una servidora va perdre part del seu valuós temps veient sèries com Hospital Central o Los Serrano. Ja se sap, aquells temps on per internet només es veia una sèrie i era Lost. 
  3. Personatge preferit: en serio també n'he de triar només un? Això què és, un càstig per veure'n tantes o com? Hmm...Jax Teller i no perquè sigui d'un guapo escandalós sinó per la mala llet que gastava. 
  4. No esperava engantxar-me: Normalment, quan començo a veure una sèrie espero que m'enganxi ....
  5. Personatge que odio: Sense cap dubte, Jonathan Randall, d'Outlander. La mare que el va ...
  6. Vull ser ella: Qui, que hagi vist Sex and the City, no vol ser Carrie Bradshaw? i qui digui que no, menteix. Després també hi ha les que es pensen que ho són però això ja és un altre tema. 
  7. Sèrie de la meva infantesa: No, no vaig veure Verano Azul ... això si, Heidi me la vaig mirar de principi a fi! 
  8. Amor platònic: Ai ... no estem grans ja per això? 
  9. BSO: És de les noves però quin senyor tema! Game of Thrones! I la The Pacific també. 
  10. Sèrie abandonada: Cada cop són més; vaig plegar amb Leftovers, Homeland, ... algunes per falta de ganes, altres per falta de temps. 
  11. Fangirling: Amb sèries? ai no ...
  12. Bogeria per sèries: Repetimos? Bogeria per cap, addicció i poder veure el mateix capítol 4 vegades sense cansar-me, si. Sex and the City. 
  13. Dolent preferit: Joe Caroll, de The Following. 
  14. No m'agrada: Walking Dead. No la suporto. The Strain tampoc es queda curta. 
  15. Millor i pitjor final: El final de Los Serrano el recordo com a èpic perquè va ser el trunyo més gran de les sèries trunyo. Ea! I el millor final ... sóc de les que el de Lost els va agradar. I el de Sons of Anarchy és ... 
  16. Millor pilot: Ostres ... recordo capítols pilot que ni fu ni fa però el millor ... doncs ni idea. 
  17. Sèrie que hagi vist dues vegades: Sex and the City i Lost. 
  18. Sèries per veure: si les començo a escriure necessito aquest blog i un altre. 
  19. Parella perfecta: Claire i Jaime d'Outlander, Mr Big i Carrie de Sex and the City, ... i alguna em dec deixar. 
  20. Frase de sèrie preferida: No tinc una frase preferida però si que segons amb quines sèries ens dóna per anar repetint paraules per casa com "Free Abbudin" de Tyrant o "bullshit" de Sons of Anarchy. 


divendres, 11 de març del 2016

Canviant el xip

De veritat, m'ha costat horrors descartar aparcar el tema de Xina; en parlàvem abans d'anar a Irlanda i tot i ahir, després de rebre el segon pressupost vam estar apuntíssim de dir  que si .... però no. Per que quan et marques un tope, te'l marques. I no només és el pressupost, és que allà no vius de l'aire que respires (mira, precisament allà l'aire no ...) així que la despesa sempre acaba pujant. Ja sé que sempre hi ha un pla B, un C, ... serà per plans però argh!! 

Ahir vam dir definitivament que no a l'agència (i vaig creuar els dits per no rebre un altre pressupost i seguir donant vooooltes i voooooltes al tema) i vam deixar tancat el nou destí (destins, de fet):

Kristiansand
Bergen
Aarhus
Warnemunde/Rostock

Ara toca esperar l'Agost! 

dilluns, 7 de març del 2016

De plans B va la cosa ....

L'any passat volíem anar de vacances a Egipte i ho vam haver de descartar pel tema de la seguretat. Les opinions sobre si era segur o no estaven 50/50 però vam decidir que ja que eren vacances ens ho volíem passar i no volíem haver d'estar patint. Ni un cop feta la reserva ni un cop allà. Que segurament no hagués passat res però ... Finalment vam anar de ruta per Irlanda i ens va encantar. 

Aquest any, i feia any i mig que ho anàvem maquinant, volíem anar a Xina. Per falta de temps no podia ser per lliure com vam fer amb Japó i aquest cop vam decidir tirar d'agencia. Els hi tenim una mica d'al·lèrgia tot sigui dit però quan no es té temps no van malament del tot.
Ens van passar un primer pressupost espectacular peeeeeerò (perquè sempre hi ha un "però") entre que el Low va demanar les vacances i van ser acceptades, el preu s'ha practicament duplicat. No tenim cap intenció de gastar, per anar-hi la meitat de dies, el doble que amb Japó.


Xina haurà d'esperar qui sap, si al 2017. Ara toca buscar un pla B pel 2016! Alguna idea hi ha ....