Aquest any ja en farà sis que vaig deixar de fumar. Va ser el meu primer i únic intent i com que a mi a tossuda i garrepa no em guanya ningú, aquí estic, sumant anys. Això si, els primers mesos van ser un festival i no de l'humor precisament.
Una de les coses que més m'emprenya és que durant aquests anys he perdut el compte dels cops que he somiat que hi tornava i el més curiós per mi és que, durant el somni, sé que no hauria de tornar-hi i m'estresso algo exagerat pensant que ho hauré de tornar a deixar i em costarà tela (encara sort que sembla que tinc més força de voluntat desperta que dormint).
Si, la satisfacció de quan em desperto, me n'adono que estava somiant i que no he fotut la pota fins al fons és bastant gran però la mala estona que passo dormint ... Ja està bé la broma, no?