dimarts, 26 de gener de 2016

Curiós i emprenyador a parts iguals

Aquest any ja en farà sis que vaig deixar de fumar. Va ser el meu primer i únic intent i com que a mi a tossuda i garrepa no em guanya ningú, aquí estic, sumant anys. Això si, els primers mesos van ser un festival i no de l'humor precisament. 

Una de les coses que més m'emprenya és que durant aquests anys he perdut el compte dels cops que he somiat que hi tornava i el més curiós per mi és que, durant el somni, sé que no hauria de tornar-hi i m'estresso algo exagerat pensant que ho hauré de tornar a deixar i em costarà tela (encara sort que sembla que tinc més força de voluntat desperta que dormint).

Si, la satisfacció de quan em desperto, me n'adono que estava somiant i que no he fotut la pota fins al fons és bastant gran però la mala estona que passo dormint ... Ja està bé la broma, no? 

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Suposo que la dificultat per no recaure la majoria de gent la té ben desperta. Mentre et passi en somnis, no hi pateixis gaire. Combatre la temptació de dia et seguirà costant molt temps, permet-te recaure en somnis.

Alize ha dit...

Yo nunca he fumado, pero mi padre dejó de fumar hace 15 años y dice que todavía sueña que vuelve... Así que debe ser algo normal... ¡Pero no vuelvas eh! Que has ganado salud y vida ;)
¡Besotes!

pons007 ha dit...

Què et cosa somiar que t'assassinen com ens passa a la gent normal...?