dilluns, 18 d’abril de 2016

10h

Avui fa una setmana justa que una servidora treballa durant 10 hores cada dia; si senyor, amb un parell. Surto de casa a dos quarts de nou del matí, torno per dinar en 30 minuts, marxo i ja no torno fins a quarts de nou del vespre. M'he quedat sense vida. Ni sèries (no tantes com voldria), ni gimnàs i casi casi ni marit perquè coincidir, coincidim ben poc. 

Hi ha oportunitats que no es poden deixar passar i així, d'un dia per l'altre (literalment) m'he trobat passant 10 hores davant d'un ordinador; en diferents oficines però un ordinador. 

És temporal, i m'ho agafo amb filosofia però això no treu que no em vagi arrossegant pels racons. I que estigui desapareguda. 


6 comentaris:

XeXu ha dit...

No ho fas per plaer, sinó per guanyar pasta, si no no et valdria la pena. Pensa que alguns treballem molt més que això sense percebre ni un duro per la segona feina. Així que gens malament, no? Amb el que a tu t'agrada viure, pensa si et compensa tenir més pasta. Jo penso que de vegades no.

Anna ha dit...

@XeXu no sé com pendre'm això de "Amb lo que a tu t'agrada viure" ... a tu no?

mala_persona ha dit...

Buf Anna, d'acord amb el Xexu... a mi tb m'ha passat això de currar mil hores i a la llarga (i no a tant llarga), no compensa. Passa factura a nivell personal.

Ara... jo faig com tu. Matins a un lloc i tardes (algunes tardes) autònoma des de casa. Però amb molta cura de fer equilibris entre les hores que hi destino i el benefici que en puc treure per tal que em surti a compte, tant personalment com econòmica. Estic escarmentada de la meva anterior feina :(

joan gasull ha dit...

ara per ara no sé que pensar....jo fa 36 anys que faig 10 hores i et puc assegurar que compensa una part a l'hora que et resta de l'altre. Si es podés viure amb 6 hores de treball al dia podríem dir que viuríem com persones.
De fa molt de temps que sempre he escoltat allò de: a Suíssa fan els rellotges i aquí fem les hores.....
Els diners sempre van bé però sempre es posen al nivell de la despesa, mai n'hi prou i van passant els dies sense tenir temps per els nostres, que és el més important que tenim.

Alize ha dit...

Mientras sea temporal... Porque aguantar ese ritmo durante mucho tiempo debe ser muy difícil :(
¡Besotes y ánimo!

Roselles ha dit...

Penso que si és una bona oportunitat, temporal, i pots assumir-la, ben fet que fas d'aprofitar-la.