divendres, 30 de setembre del 2016

Primera setmana .... superada?

Treballar onze hores diaries és infernal. Ni més ni menys. Surto de casa a tres quarts de vuit del matí, torno a les tres i deu per dinar; a dos quarts de quatre torno a marxar i segueixo davant d'un ordinador fins les vuit del vespre. Arribo a casa a les vuit i vint. I així cada dia de dilluns a divendres. Almenys es podria fer fosc a les nou del vespre però no, cada dia més aviat. Gràcies gràcies. 

Estic esgotada fisica i mentalment perquè les 4 hores de la tarda són relaxadetes però les set del matí és un aprendre continuu
El saber no ocupa lloc però em sembla que m'està fonen les neurones.

És temporal si, però aquesta temporalitat s'em farà eterna. Mai havia esperat amb tantes ganes qualsevol pont i/o festiu que hi pugui haver. Els tinc marcats al calendari amb tres colors diferents! 

2 comentaris:

Garbí24 ha dit...

quan 'hi ha és quan s'ha de fer la feina, va a per la segona i segur que serà millor

Anònim ha dit...

Jo no podria, no estic fet per treballar.