dijous, 10 de novembre de 2016

Dates

Vaig començar a no tenir vida treballar onze hores diàries el 25 de Setembre passat. Les primeres setmanes van ser per morir-se, literalment. Passen els dies i aprens a prioritzar; aprens que no arribes a tot i si una rentadora no es posa avui, ja la posarem demà. La feina que faig de 8 a 3 m'agrada; m'agrada molt però ja sabia, fins i tot abans de que començar, que era una cosa temporal. Avui m'han dit la suposada data de finalització i tot i que falta més d'un mes i més de dos (però no més de tres) em sap greu. Que si, que potser m'enduc una sorpresa i la cosa s'allarga, o em deriven a un altre departament però avui tinc una data que ahir no tenia ... 

4 comentaris:

joan gasull ha dit...

si s'ha de marxar es marxa, no es pot fer res més que sortir per la porta gran, el primer pas per poder tornar-hi algun dia.

XeXu ha dit...

Si estan contents amb tu, si no és ara pot ser més endavant. Però amb una feina de 8 a 15h ja n'hi ha prou, no es pot estar tot el temps amb dues feines, queda't amb aquesta i deixa l'altra!

pons007 ha dit...

Primer et queixes que treballes massa, després et queixes perquè deixaràs de treballar massa, qui t’entengui que et compri.

David ha dit...

Pues yo te entiendo perfectamente. En mi empresa en este último trimestre siempre vienen las malas noticias. Hasta ahora ya han ido dos de mi centro a la calle, así que estoy deseando que llegue enero. No tengo fecha pero es casi como si la tuviera.

Muchos besos y mucho ánimo.