divendres, 13 de maig de 2016

1 mes

Abans d'ahir va fer un mes que una servidora treballa 10 hores al dia. La sensació així en general és que estic esgotada. Ja no pel fet d'entrar en una oficina a les 9 del matí i sortir de l'altre a les 8 del vespre, que també - per no parlar de que porto fatal això d'estar tot el sant dia escalfant cadira -, si no d'haver de pensar, organitzar i maquinar com fer la resta de coses. 
Quan plego, trigo deu minuts en arribar a casa (encara sort) i quan arribo he d'ignorar que el sofà m'està cridant perquè en algun moment s'han de posar rentadores, fer el sopar i amb una mica de sort, llavors si, veure algun capítol de la muntanya de series que tenim abandonades
Quan el poc temps lliure que tenim marxem fora com el cap de setmana passat o el pròxim, ja és un festival perquè la feina a casa s'acumula. És temporal i per sort som dos: on no arriba un, arriba l'altre. I si no hi arriba cap dels dos ... mala sort. Compensar, compensar no tinc clar que compensi del tot però mira, aquest any ja ens han pagat el viatge d'estiu. 


dimecres, 11 de maig de 2016

Manchester

Manchester ha sigut una grata sorpresa; ja no pel temps que estic segura va ser puntual (diumenge vam arribar a 27ºC amb un sol espaterrant) sino perquè m'ha semblat una ciutat maca. Bastant bruta però maca. I amb pocs pubs per ser una ciutat anglesa. I quan vas a Manchester, fa sol i a sobre ets fan d'Oasis, tot et sembla perfecte. Si, de Manchester també van sortir The Smiths i Joy Division (entre d'altres) peeeerò .... 

Com sempre que fem escapadetes, ens hem fet un fart de caminar impresionant per la ciutat i rodalies .... aquest cop, l'escapadeta ha sigut una mica temàtica musicalment parlant. I encantats. Llàstima que precisament aquell dia cap dels dos visités a sa mare ... i pobres veïns, sort que ja deuen estar acostumats.



I com que no tot és caminar, també hem sopat un pie (per primer cop vaig tastar un pie vegetarià i estava absolutament espectacular), dinat un Sunday roast i begut unes (varies) pintes. 

Piles carregades!! 

divendres, 6 de maig de 2016

D'escapadeta!

Ha costat horrors però per fi ha arribat la primera escapada d'aquest any. Aprofitant que dilluns és festa local (si, el 16 també, és que som els més xulos) demà marxem cap a terres angleses. Aquest cop ens estrenem amb la ciutat que va veure néixer Oasis, The Smiths, Joy Division, ...

Aquest cop toca conèixer .... 




dimecres, 4 de maig de 2016

United

Em conec la vida i miracles del Liverpool perquè el Low s'encarrega de que me la conegui. Pobret, encara no em dóna per perduda. Lo meu amb el futbol és ... peculiar. Si he de ser d'algun equip d'Anglaterra aquest és el West Ham; simpatitzo amb tots perquè són anglesos i tinc especial tirria al Chelsea. El Low, en canvi, odia al Manchester United i així, en general, qualsevol que sigui de Londres. L'Everton, l'altre equip de la ciutat de Liverpool, li és simpàtic sempre i quan perdi

Resumint, que aquest passat diumenge a la nit va caure aquesta pel·lícula i va ser una grata sorpresa com a pel·lícula i perquè el United, per mi, és un gran desconegut


La pel·lícula està basada en la història real dels "Busby Babes" i la catàstrofe aèria de l'any 1958 a Munich. Un 7.5/10 a IMDb.