dilluns, 31 d’octubre de 2016

"Biblical"

I ahir va ser el dia en que a les 20:00 ens vam plantar als cines Icària (una merda porqueria de sales per cert) per veure el documental sobre Oasis. Els productors són els mateixos d'Amy i  Senna i tots dos em van semblar bastant espectaculars; sobretot el documental sobre Amy Winehouse. La cosa pintava bé ... i va ser millor


Si algú té curiositat per saber com van començar, com van arribar al seu punt àlgid, aquest és el documental. No puc ser massa objectiva perquè em surt la vena fan; moltes de les coses ja les sabiem però moltes altres no i les dues hores que dura van passar volant. Un 8.4/10 a IMDb.

dimecres, 26 d’octubre de 2016

Tres anys

Sembla que va ser ahir però no, ja fa tres anys! I els que ens queden ... :)


Aquest any no ho estem celebrant fora de casa (bé, tècnicament si que estem mil hores fora de casa... treballant) però tot arribarà .... 

dilluns, 17 d’octubre de 2016

Diumenge a l'Auditori

Tinc al Low a terres angleses perquè aquesta nit hi ha partit; el partit. Podria dir que m'agradaria veure'ls per un foradet però a aquestes alçades ja me'ls conec i tampoc cal. 

Podria dir també que vam aprofitar però la veritat és que hi haguéssim anat igualment i ahir diumenge, a la sessió de les 11:00, una amiga i jo ens vam plantar a l'Auditori de Barcelona per veure la projecció de la pel·lícula Titanic amb orquestra i cor en directe. Pell de gallina. La pel·lícula, evidentment, ja l'havíem vist (i tot i així el moment kleenex no va faltar) però això de tenir una orquestra i un cor davant fent la banda sonora va ser espectacular


Em consta que ho han fet amb més pel·lícules com Pirates del Carib però aquesta va ser una grata experiència i no descarto/descartem repetir en futures. 

divendres, 14 d’octubre de 2016

Fauna variada

Des de fa una setmanes (que a mi em semblen anys perquè vaig esgotada) estic treballant a dos llocs diferents. El lloc de sempre ja el tinc per mà; només faltaria després de tants anys però el lloc nou és una novetat darrera l'altre i no només acabo esgotada físicament sinó també - i bastant més - mentalment

A la feina de sempre som tres persones però a la nova, només al meu departament, ja som vuit i cada una és un món. Una cap de departament que és molt i molt vàlida en el seu camp però un absolut desastre en tota la resta; no sap dirigir un equip i per si no fos prou, sempre acaba els "bon dia" amb un "xurris". Cosa que no suporto. Una companya de taula que cada cop que s'aixeca m'empotra a la meva taula amb la seva cadira; després em demana perdó i m'abraça però em pregunto si igual que té la costum de no vigilar, podria tenir la de fer-ho ... 

És curiós i em fa certa gràcia treballar amb persones tant diferents a les que estic acostumada però una cosa que tenen tots aquests nous en comú és que a la que un no hi és, els demés el critiquen. I em fot a mil. Primer perquè estic segura que amb mi també ho fan i segon perquè no entenc perquè han de ser així. És molt lleig no? A més, què els fa pensar que quan ells no hi són no els deixen a parir també? I els hi agrada? I ho fan davant meu que fa dos dies que hi sóc ... El simpàtic del Low diu que això passa perquè som dones però hi ha dos homes també ...  

En fi, són coses que em sorprenen! 

dijous, 6 d’octubre de 2016

Narcos

Ahir vam finiquitar la segona temporada i m'ha semblat bastant espectacular. Era una serie que volia veure perquè tothom en parlava; Narcos per aquí, Narcos per allà ... i a mi no se'm pot temptar així i menys amb el tema de les sèries. Només em va faltar veure per Twitter gent remugant del final, com si ningú sapigués què passa finalment amb Pablo Escobar. D'acord, jo no sabia el quan ni el com però sabia  .... 


Evidentment ara dominem paraules com gonorrea, malparido, higoeputa, ... Molt gran tot. Un 8.9/10 a IMDb