divendres, 22 de desembre de 2017

2017

Per una banda, aquest any no ha estat malament. Hem anat d'escapadeta a París i a Milà; Tailàndia ens ha enamorat completament i a una setmana d'acabar, encara ens queda un últim petit viatge. I és que per primer cop, donarem la benvinguda a l'any nou des de terres angleses. 

No ha estat malament perquè he seguit anant al gimnàs i puc dir que estic força orgullosa perquè una servidora ha perdut ni més ni menys que 17Kg (i amb tanta escapadeta pel mig i divendres sopant amb vinet té mèrit). 

Aquest any he tornat a estudiar idiomes, que en tenia ànsies ja, i tot i que la professora és bastant lamentable, progresse correctement.

Però també ha sigut un any negre perquè hem perdut al Puk i hi ha dies que encara el sento pel menjador .... i perquè en el tema feina, ara mateix no veig la llum al final del túnel. Els meus caps m'han demostrat que són unes persones força lamentables i amb una empatia inexistent. La decepció ha sigut de les maques. I del tema polític no cal ni parlar-ne. 

Suposo que no toca més que esperar que el pròxim any sigui millor que aquest, o almenys millor que aquest final d'any. 


2 comentaris:

XeXu ha dit...

Dona, tots els anys tenen algunes coses bones i d'altres de dolentes. Queda't amb les bones, que les altres segur que les saps portar d'una manera o altra. Fas coses que t'agraden i això segur que et fa sentir bé. Perdre un amic fidel sí que és negre, aquí no hi ha res a fer. Però que la feina no enfosqueixi les coses que importen de veritat. No diràs que ha estat un mal any!

joan gasull ha dit...

queda't amb les bones i procurem no caure en els mateixos paranys cada any,per fer que el proper sigui una mica millor.
Bones festes