divendres, 24 de febrer de 2017

Una de bona i una de no tan

Outsiders la vam començar perquè tenia pinta de ser una especie de Sons of Anarchy però en plan tribu salvatge del bosc i bueno ... No està malament del tot però anem pel capítol vuit i el menda ja juga al portàtil mentre la veiem. Sembla que està arrencant i es posa mínimament interessant però no sé jo ...  La sèrie gira al voltant del clan Farrell, una espècie d'asilvestrats que viuen a les muntanyes i els locals de la ciutat de Blackburg. Això si, com totes, la veiem en VOSE i el que ha fet els subtítols s'ha cobert de glòria perquè cada cop que parlen els Farrell semblen d'un obtús espectacular. Que si, que ho són, però en anglès parlen, que no procuncien, amb paraules normals. Per passar l'estona no està malament però si teniu coses millors a fer com ara treure la pols o planxar doncs .... 






Però no tot ha de ser tant dolent i és que fa poc vam començar a veure This Is Us i ai ... Passo d'explicar l'argument perquè si ho fés, ja us xafaria el primer capítol i no és plan. Un sobrevalorat 7.6/10 a IMDb


És més, feina he tingut per trobar el cartell i no menjar-me cap spoiler i és que aquesta l'estem veient per Fox, al ritme de capítol per setmana i anem pel quart així que .... Un 8.9/10 a IMDb



dilluns, 20 de febrer de 2017

Dissabte de musical

Teníem les entrades des de l'Agost i finalment aquest dissabte va arribar el dia. A les 4 de la tarda, el  Low, els meus pares i jo agafàvem un tren cap a Barcelona. Era la sessió de les 18:30 però feia la tira de temps que tenia ganes d'anar a descobrir El Nacional

En els seus inicis, l'edifici va ser un cafè teatre, una fàbrica de tints, un concessionari de cotxes abans de la Guerra Civil ... fins a convertir-se finalment en un garatge. Ara, és bastant diferent ... 


Els gots de cervesa són .... 


I va arribar l'hora d'anar passant cap al teatre. Tenia l'esperança que fos millor que l'últim musical que vam anar a veure al Tivoli i és que Sister Act em va semblar d'un insípid important i si, per sort, el va superar de llarg


És menys musical del que em pensava ja que no canten totes les cançons que haurien - tot i que si que sonen - però és molt fidel a la pel·lícula. Practicament dues hores i mitja que es van fer molt curtes. 

dimarts, 7 de febrer de 2017

Demà

Demà serà un dia d'aquells dens dens. Per començar, em faig un any més gran que ja de per si et fa dir ui .... i com a "regal" tinc que serà el meu últim dia pencant 11 hores. Mira que les primeres setmanes pensava que la palmava eh? això de portar dues feines a la vegada ... però ara ja hi estava més que acostumada. Sabia que era temporal des d'un bon principi si, però veus l'últim dia molt lluny ... fins que arriba. 
No sé si estar contenta per recuperar una mica de vida o trista per perdre una feina que m'agrada i uns companys amb qui m'ho passo pipa. De fet estic les dues coses i des de fa uns dies així que m'estic quedant una mica p'allà ... Almenys ha sigut una oportunitat que he pogut aprofitar i espero que en vinguin més.