dimecres, 3 d’octubre de 2018

Un mes

Sé que sona a tòpic però no em puc creure que avui ja hagi passat un mes del dia B

D'aquest gran dia m'havien explicat mil histories; la gran majoria dignes de pel·lícula de terror. És una cosa de la que no et pots escapar així que basicament et passes nou mesos (sobretot els últims) pensant com serà i què et trobaràs. Jo anava força resignada; trobés amb el que em trobés hi hauria de passar així que .... Tinc amigues que l'últim mes han tingut malsons; jo ni això. Hi havia dies que pensava que era una mica inconscient per no estar acollonida però em preocupava més si sabria o no quin era el moment d'anar a l'hospital i si no em donaria per parir als túnels de Vallvidrera.

L'anècdota és que vam anar a l'hospital en tren, si senyor, en tren! Va ser un part induït així que jo em seguia trobant fresca com una rosa. No vam dir res a ningú i a les nou del matí ingressava. 

Sortia de comptes el dia 3 de Setembre i la Berta va néixer el dia 3 de Setembre a les 19:13 de la tarda. Una servidora anava a tope d'epidural (des d'aquell dia penso que l'haurien de declarar el millor invent de la historia) i no m'ha quedat cap record traumàtic de l'experiència. 

I de tot això ja fa un mes; un mes del que estem enamoradissims d'una personeta que es porta prou bé i ens deixa fer la nostra (menys dormir d'una tirada...).    


dilluns, 27 d’agost de 2018

Setmana 39

Les vacances a la Cerdanya van ser curioses (perquè no estem acostumats a aquest tipus de vacances) però ens van anar de conya; principalment perquè vam esquivar l'onada de calor i mentre tothom es rostia, nosaltres dormíem tapats i ens posàvem un jersei per anar a donar un vol abans de sopar. Finalment ens hi vam poder quedar les 3 setmanes de vacances que tenia el Low i per desconnectar han sigut ideals. I per menjar bé també! No entenc com no he tornat amb el doble de pes ... 

I ara si que si, recta finalíssima. La Berta encara no és aquí però qui sap si aquesta nit, demà, demà passat o la setmana que ve! 

divendres, 27 de juliol de 2018

Vacances!

Mira que feia anys que jo sempre tenia 3 setmanes de vacances i el Low 2; aquest any que tots dos hem canviat de feina, ell en té 3 i si jo no estigués baixa, en tindria 2. 
Fa un any estàvem tancant maletes per anar a Tailàndia; en fa dos, per anar als fiords, ... aquest any no tanquem maletes per força de causa major però si que tanquem una bossa i marxem més aprop (perquè marxar, s'ha de marxar!). 
Aquest any seran unes vacances de relax i sobretot sobretot, espero que de fresqueta per La Cerdanya. 



PS: Les vacances de l'any que ve les agafarem amb ànsia viva, això també.

dimarts, 24 de juliol de 2018

Ara som gegants

A mi tothom em diu que aprofitem ara que podem per fer coses perquè després ens ho pinten poc millor que apocalíptic (això es mereix una entrada a part perquè discrepo bastant ...). De totes maneres sempre hem sigut uns culs inquiets així que parem poc per casa.

Jo ja pensava que em quedaria amb les ganes de veure en directe a Joan Dausà perquè les dates de la gira no ens anaven massa bé però de casualitat total vam veure que dissabte passat hi havia concert dins del Festival del Molí de l'Esclop de Caldes de Montbui. I per 10€! I mira, per aquest preu vam visitar el poble de Caldes que no hi haviem estat mai i a sobre vam poder anar a un concert que, a dia d'avui, encara ens dura l'eufòria (o la gran eufòria....); quin directe, quina veu, quin de tot! Si no heu escoltat l'últim disc, feu-ho, que val molt la pena. 


dimarts, 17 de juliol de 2018

Afluixant el ritme ..

Aquest és el segon cop a la meva vida que agafo la baixa laboral (i el primer van ser dos dies post visita al dentista en que no podia dir ni mu) però últimament m'anava arrossegant pels racons. No em puc queixar gens; no he tingut nàusees ni mal d'esquena, no he pujat 20kg i tret de dues o tres baixades de pressió que pensava que m'enviaven directa a terra, no m'ha passat res més. Fins i tot a dia d'avui, de 33 setmanes, segueixo anant al gimnàs (no a totes les classes que voldria, evidentment).  
Això si, va ser començar la calor i rostir-me. No dormir a les nits, sonar el despertador a les 6:20, passar-me 7 hores estressants asseguda, dinar a quarts de 4 i les tardes vegetant al sofà perquè no servia per a res més. A l'endemà tornem-hi .... 


Em va costar la vida, perquè a mi aquestes coses em costen i em fan coseta; jo no em veia anant al CAP a veure si queia la baixa, pensava que em dirien que podia seguir treballant perfectament. I va ser veure'm entrar per la porta, preguntar-me les setmanes i ja no va caldre res més. Ai quin descans .... Segueixo dormint de pena però almenys el despertador no sona a les 6:20 ... 

divendres, 22 de juny de 2018

Calor

M'he passat gran part de l'hivern dient que aquest any si, que tenia ganes que arribés l'estiu. Sempre he sigut i seré una persona de fred però aquest any mira, no sé, l'hivern se'm va fer llarg o vés a saber. I com que l'any passat vam tolerar perfectament bé 3 setmanes a l'Agost a Tailandia ... què hi podía haver pitjor?  Doncs resulta que ara, que només fa dos dies que tenim la calor aquí, estic patint el que no està escrit.

Fa dues tardes/vespres que no em sembla ni mig normal perquè és seure al sofà i literalment rostir-me, agonía pura. I si, encara em veig (perfectament) els peus així que no és que ja sigui una boleta humana sense capacitat de moviment ....

Doncs resulta que ara he llegit (i per algunes será molt obvi però aquí una està molt peix) que quan estàs embarassada tens encara més calor. Sembla ser que estic incubant un petit fornet ... ja estic mirant quin abonament de piscina comprar-me!


dimarts, 29 de maig de 2018

Nova joguina

Crec que tots els canvis que m'està suposant el 2018 es comencen a merèixer una entrada a part ....

Ja feia 15 anys que teníem el mateix i la veritat és que pel que havia de fer, funcionava bé (i ho segueix fent); si que és cert que necessitava un canvi perquè ja no és el que era però cap dels dos som massa de cotxes i ho anàvem deixant. En tenim perquè en necessitem i aquest ens portava a la feina i de cap de semana.

Entre que començava a necessitar un canvi i la futura ampliació de la família (el nostre era 3 portes) vam veure que havia arribat el moment però només de pensar en anar als concessionaris a mi m'agafava mal de panxa, bàsicament perquè tot el món automobilístic em sona a japonès. I si fa no fa, al Low també. Fins que a mitjans d'aquest mes ens van trucar d'un concessionari per dir-nos que feien una venda privada per clients amb preus especials i vam pensar que aquest era el moment clau. Amb esperança 0 de trobar alguna cosa decent vam quedar un dijous al vespre per veure les diferents ofertes i curiosament dijous a la nit ja teníem cotxe nou! Ens van fer una molt bona oferta i no calia donar-hi més voltes; ens hem tret un bon pes de sobre!



Divendres passat el vam anar a recollir (una servidora ben acollonida perquè després de 15 anys conduint el mateix no les tenia totes) i el canvi - i millora - ha sigut espectacular. 

dimarts, 15 de maig de 2018

El nom

Fa unes setmanes vam veure una pel·lícula produïda i protagonitzada per Joel Joan que es deia El nom. La pel·lícula és bona i us recomano que, si podeu, la veieu perquè té moments bons bons (algun també una mica plom però....). A mi em va fer especial gràcia que precisament en aquell moment que estàvem en ple bucle de tria fessin una pel·lícula així i perquè si que és cert que si hagués estat un nen ho teníem molt clar i només tocava debatre entre dues opcions però si era una nena .... i clar, evidentment és una nena!

I sembla que no però osti, com costa triar un nom! Perquè de macos n'hi ha mil però tu busques aquell que diguis oh! és aquest! i un cop el trobes, has d'aconseguir estar d'acord amb l'altre progenitor perquè almenys jo és una cosa que tenia molt clara, havíem d'estar d'acord els dos, res d'imposar, res de trio jo perquè és una nena o res de trio jo perquè la que està embarassada sóc jo.

Reconec que el nom finalment escollit va ser idea meva però aquí el menda m'ha jurat i perjurat que també hi està d'acord i que també li agrada, per tant .... aceptamos pulpo.  I el nom és ...


dimecres, 9 de maig de 2018

10 paraules boniques

Llegeixo al diari d'avui que en motiu de l'any Fabra s'han escollit les 10 paraules en català que es consideren més maques. I mira, penso que si que en són de maques i que ha hagut de ser ben difícil triar-ne només 10 perquè almenys per mi, el català és el català. 

I el top 10 ha quedat així:


-Xiuxiuejar
-Aixopluc
-Caliu
-Tendresa
-Llibertat
-Moixaina
-Amanyagar
-Enraonar
-Ginesta
-Atzavara

dijous, 26 d’abril de 2018

Pròxima parada ...

Liverpool & Manchester!

No és el primer cop que hi anem i tampoc serà l'últim però segurament si que serà l'últim que farem sent només dos. No és Londres però no deixa de ser terres angleses així que ja tenim una llista ben llarga de coses que volem fer (i jo de coses que vull comprar a la meva visita obligatòria al supermercat). I tenim moltes, moltes ganes de desconnectar.







divendres, 20 d’abril de 2018

It's a ...

GIRL!!


Doncs si, és una nena! I és que avui me n'he adonat de que fa un mes que ho sabem i encara no ho havia dit per aquí. Una, que te memòria mosquit i sembla que ara encara més ...
Quan la gent ens preguntava que què volíem, sempre dèiem que ens era igual i era cert; tant amb un nen com amb una nena haguéssim estat encantats igual.
Ja abans de saber-ho segur, jo tenia el pressentiment de que seria una nena, no sé perquè però ho sentia i quan ens ho van confirmar, per la meva reacció, vaig veure que també en el fons, tenia certes preferències.

El que encara no té, pobreta, és nom! Tot arribarà ...

dimecres, 4 d’abril de 2018

Més canvis ....

Si l'any passat per aquestes dates m'haguessin dit com seria el primer trimestre de 2018 no m'ho hagués cregut pas. Per ser que sempre he pensat que una servidora és una mica tossuda amb el tema dels canvis i que per molt que siguin cap a millor sempre fan pànic, aquest any m'estic emportant la palma.

Primer va començar amb un canvi de feina; després de més de 10 anys a la mateixa, en qüestió de 15 dies me'n van oferir una de nova i vaig deixar la meva. Au, sense anestesia. Aquesta no és que sigui la gran meravella (per començar té data final, que no és poca cosa) però ara per ara és un canvi a millor així que a per totes!

L'any passat per aquestes dates ja teníem reservades les vacances; el gran viatge a Tailàndia que va ser una passada. Aquest any, les vacances d'Agost seran un pel diferents perquè les passaré sota l'aire acondicionat i veient sèries, moltes sèries i és que ...


Però no patiu, que en menys d'un mes ens tornem a escapar a terres angleses, no fós cas ...

divendres, 16 de març de 2018

Setmana intensa

Avui s'acaba la primera setmana a la nova feina i no puc estar més satisfeta amb el canvi. És ben cert que els canvis espanten (sobretot a mi, que sóc una covarda de manual) però ostres, quan valen la pena és d'un subidón ...

Ha sigut una setmana de formació intensa, la següent serà la que començarà la "festa grossa" quan estiguem ubicats; però puc dir que tinc la gran sort de treballar en un camp que si vaig començar a conèixer a fons l'any passat quan ja m'hi vaig poder dedicar uns mesos, ara puc dir que em motiva i  m'interessa molt; els serveis socials. Quines voltes que dóna la vida no? Més de 10 anys dedicant-me al turisme i ara ... però aquesta sensació d'arribar a la feina i voler ser una esponja per aprendre i aprendre és ... 

Qui sap, potser d'aquí un mes escric que no, que les primeres impressions enganyen però em sembla a mi que això va per llarg. 


divendres, 9 de març de 2018

Canvis ...

Mira que fa dies que penso en aquesta entrada. I la volia fer maca però res, no em surt, aquests dies tinc el cap com un timbal. Si en el que portem d'any no m'ha donat cap infart, em sembla que és bona senyal. I és que m'arriben a dir que el 2018 vindria tant potent i no m'ho crec. Però per parts .... 

Avui, després de més de 10 anys, deixo la feina. Del tot. Res de canvis d'horaris, res de 12 hores del tirón. I serà un drama perquè tot i haver despotricat varies vegades, aquí hi he estat com a casa;  m'he estirat dels cabells si, però també he fet una mica el que he volgut. Aquí m'han vist acabar la carrera, independitzar-me, casar-me, ... i viatjar, viatjar molt. Han sigut més de 10 anys intermitents; vaig marxar, vaig tornar, vaig canviar l'horari, .... però aquest cop és definitiu. I ja tinc a la meva futura ex-jefa dient que hem de quedar de tan en tan per esmorzar, i jo encantada. 

No me'n vaig a passar los lunes al sol; dilluns a les 9 començo en un altre lloc, amb millor horari i millor sou però estic acollonida, no ho negaré. Veure'm per on van les coses ... Ha sigut un canvi completament inesperat però era ara o mai i com que diuen que qui no arrisca no guanya ... 

dilluns, 12 de febrer de 2018

Let it snow!

Tenim la gran sort de poder-hi anar sovint des de fa practicament 20 anys, m'encanta, ens encanta ... i nosaltres dos hi aniríem molt més sovint si no fos perquè, de vegades, surt més econòmic agafar un avió i anar a terres angleses, que agafar el cotxe i pujar a la Cerdanya. I és totalment verídic.  
Aquest cap de setmana passat hi vam anar en mode familiar per celebrar l'aniversari d'una servidora i és dels pocs cops que m'ha costat horrors tornar. M'hi hagués quedat tota la setmana com a mínim perquè llevar-se i veure aquesta imatge de postal, no té preu


dimarts, 30 de gener de 2018

Perfect

Reconec que el vídeo és d'un pastel considerable i fins i tot la cançó però ai des de que la vaig escoltar en directe ....

dilluns, 8 de gener de 2018

Diumenge de pluja

Ahir va ser un d'aquells diumenges en que només et treus el pijama per posar-te el xandall i el xandall, per tornar-te a posar el pijama. Sense sortir de casa, sense moure's del sofà. Tocava recuperar-se de tants menjars familiars i del primer encostipat de l'any també. 

A part de tornar a portar al traster l'arbre de Nadal fins l'any que ve, ahir vam veure tot això

Kingsman: El cercle daurat és la segona part de Kingsman: El servei secret i ambdues són comèdies britàniques d'espies i acció. Personalment ens va agradar molt més la primera que no pas aquesta d'ahir però és igualment entretinguda. A IMDb té un 6.9/10

Coco, la nova, la que tothom en parla, la que tothom diu que és tant maca i lacrimògena ... home, és maca, entretinguda i té un punt lacrimogen en cert moment però després d'escoltar tants comentaris, jo esperava més. A IMDb té un 8.7/10, que no és poc! 

Kenny: aquest va ser el moment freaky del dia i és que els Reis coneixen molt bé al Low i li van deixar aquesta pel·lícula documental sobre Kenny Dalglish, llegenda del Liverpool. A mi se'm va fer avorrida quan anàvem per la meitat però bé, tampoc és un tema que m'apassioni. Un 7.1/10 a IMDb


I per si fos poc, també van caure alguns capítols de les series amb les que les que estem ara: 


Que bé que van aquests diumenges de tan en tan!