divendres, 9 de març de 2018

Canvis ...

Mira que fa dies que penso en aquesta entrada. I la volia fer maca però res, no em surt, aquests dies tinc el cap com un timbal. Si en el que portem d'any no m'ha donat cap infart, em sembla que és bona senyal. I és que m'arriben a dir que el 2018 vindria tant potent i no m'ho crec. Però per parts .... 

Avui, després de més de 10 anys, deixo la feina. Del tot. Res de canvis d'horaris, res de 12 hores del tirón. I serà un drama perquè tot i haver despotricat varies vegades, aquí hi he estat com a casa;  m'he estirat dels cabells si, però també he fet una mica el que he volgut. Aquí m'han vist acabar la carrera, independitzar-me, casar-me, ... i viatjar, viatjar molt. Han sigut més de 10 anys intermitents; vaig marxar, vaig tornar, vaig canviar l'horari, .... però aquest cop és definitiu. I ja tinc a la meva futura ex-jefa dient que hem de quedar de tan en tan per esmorzar, i jo encantada. 

No me'n vaig a passar los lunes al sol; dilluns a les 9 començo en un altre lloc, amb millor horari i millor sou però estic acollonida, no ho negaré. Veure'm per on van les coses ... Ha sigut un canvi completament inesperat però era ara o mai i com que diuen que qui no arrisca no guanya ... 

4 comentaris:

mala_persona ha dit...

Ostres Anna! Segur que és un canvi a millor, perquè si no ho és, tu faràs que ho sigui! Molts ànims!

XeXu ha dit...

Per tu la feina és molt més important del que vols reconèixer, t'afecta molt. Et serà difícil canviar, com em seria a mi que també porto prop de 10 anys al mateix lloc, però t'adaptaràs, i si les condicions són bones, millor. Més podràs viatjar, no?

mirichan ha dit...

Enhorabuena! Los cambios son necesarios! :-)

joan gasull ha dit...

i ja podràs fer vacances aquest any? jejejeje. Segur que anirà bé i potser dius allò de ojalà ho hagués fet fa anys, qui sap.
De totes maneres, si deixes portes obertes sempre pots tornar al punt de sortida.
Endavant i molta sort