dimarts, 17 de juliol de 2018

Afluixant el ritme ..

Aquest és el segon cop a la meva vida que agafo la baixa laboral (i el primer van ser dos dies post visita al dentista en que no podia dir ni mu) però últimament m'anava arrossegant pels racons. No em puc queixar gens; no he tingut nàusees ni mal d'esquena, no he pujat 20kg i tret de dues o tres baixades de pressió que pensava que m'enviaven directa a terra, no m'ha passat res més. Fins i tot a dia d'avui, de 33 setmanes, segueixo anant al gimnàs (no a totes les classes que voldria, evidentment).  
Això si, va ser començar la calor i rostir-me. No dormir a les nits, sonar el despertador a les 6:20, passar-me 7 hores estressants asseguda, dinar a quarts de 4 i les tardes vegetant al sofà perquè no servia per a res més. A l'endemà tornem-hi .... 


Em va costar la vida, perquè a mi aquestes coses em costen i em fan coseta; jo no em veia anant al CAP a veure si queia la baixa, pensava que em dirien que podia seguir treballant perfectament. I va ser veure'm entrar per la porta, preguntar-me les setmanes i ja no va caldre res més. Ai quin descans .... Segueixo dormint de pena però almenys el despertador no sona a les 6:20 ... 

1 comentari:

XeXu ha dit...

Ja ho diuen que es passa fatal a l'estiu. Si ja és doblement difícil que normalment per la calor, la baixa està més que justificada. No hi ha més.