dimecres, 3 d’octubre de 2018

Un mes

Sé que sona a tòpic però no em puc creure que avui ja hagi passat un mes del dia B

D'aquest gran dia m'havien explicat mil histories; la gran majoria dignes de pel·lícula de terror. És una cosa de la que no et pots escapar així que basicament et passes nou mesos (sobretot els últims) pensant com serà i què et trobaràs. Jo anava força resignada; trobés amb el que em trobés hi hauria de passar així que .... Tinc amigues que l'últim mes han tingut malsons; jo ni això. Hi havia dies que pensava que era una mica inconscient per no estar acollonida però em preocupava més si sabria o no quin era el moment d'anar a l'hospital i si no em donaria per parir als túnels de Vallvidrera.

L'anècdota és que vam anar a l'hospital en tren, si senyor, en tren! Va ser un part induït així que jo em seguia trobant fresca com una rosa. No vam dir res a ningú i a les nou del matí ingressava. 

Sortia de comptes el dia 3 de Setembre i la Berta va néixer el dia 3 de Setembre a les 19:13 de la tarda. Una servidora anava a tope d'epidural (des d'aquell dia penso que l'haurien de declarar el millor invent de la historia) i no m'ha quedat cap record traumàtic de l'experiència. 

I de tot això ja fa un mes; un mes del que estem enamoradissims d'una personeta que es porta prou bé i ens deixa fer la nostra (menys dormir d'una tirada...).    


3 comentaris:

XeXu ha dit...

Visca les drogues! Enhorabona per tot, ha anat molt bé i segur que n'esteu molt enamorats. Ningú va dir que seria fàcil, però ja es veu que la Berta té uns pares ben entregats.

Roselles ha dit...

Felicitats papes! I benvinguda al món, Berta!

mala_persona ha dit...

Felicitats family! :D