dijous, 31 de gener de 2019

Tornada a la normalitat

He esgarrapat tots els dies que he pogut però finalment, aquest dimecres passat va arribar la temuda (temudissima) tornada a la feina. Ara que ja fa un parell de dies que hi soc, puc afirmar que el pitjor va ser la tortura mental durant la setmana prèvia. Uns drames ... èpics. Et sents la pitjor persona del món per abandonar a la personeta amb qui has passat les 24 hores des que sabies que hi era; et ronda pel cap la idea de l'excedència, la reducció de jornada ... però al final, si o si, s'ha de tornar. Ni he fet excedència ni he demanat reducció de jornada però a les 15:00 en punt em cau el bolígraf i surto pitant a buscar la Berta. Passa els matins amb els meus pares i sé que estarà com una reina, sort d'això que mig compensa perquè a mi és com si em faltés un braç.

I així estem, agafant el ritme d'una rutina que s'ha d'agafar perquè no hi ha més remei (tornarem a fer loteries, per si les mosques) i mirant de motivar-nos buscant destí per les vacances d'estiu. Mira que em deien que quan tens fills tot passa volant .... doncs si, tota la raó!

2 comentaris:

mirichan ha dit...

Imagino lo duro que es... En UK la baja de maternidad es de un año!

XeXu ha dit...

Vist des de fora, no és que tot passi molt ràpid quan tens canalla, sinó que tot canvia, la perspectiva, les prioritats...