I ahir vam comprar les entrades per veure Blood Brothers!!!
Només queden 13 dies!!!!
En tota la meva vida nomès he après a tocar la flauta (de música, mal pensats) i tenia una guitarra que agafava pols a l’armari així que si, els meus coneixements musicals són practicament nuls.
Vaig ser asquerosament feliç anant al Festimad 2003 perquè tocaven dos dels grups que més m’han posat la pell de gallina: Marilyn Manson i HIM. Anava a dir que m’agradaria veure algú que podría anar al Summercase a un concert de Manson però, de fet, l’he vist, i va anar d’un pel que no s’adorm (eh, Low? xD). És divertit veure les reaccions quan dius que vas a veure Manson. Fins i tot m’han arribat a dir “i no passes por?” ... home, doncs no.
A mi, que el tio sigui guapo o lleig o totalment perfecte (com és el cas xD) me la porta fluixa, per mi el que compta és el que sents quan l’escoltes. A mi més totalment igual que als seus concerts estigui ple de nenes menors de 18 anys cridan i tirant sostens al escenari (verídic), el fet és que em posen la pell de gallina, que escolto cada cançó com si fós l’última i que la seva música és totalment perfecta. Quan tinc un mal dia, que ultimament són molts, puc posar qualsevol cançó i crear una bombolla per oblidar-me de tot. M’ha arribat a caure la llagrimeta en un concert i fins i tot n’estic orgullosa perquè hi ha gent que això no li passarà mai ... i no saben el que es perden.