Durant tot el temps que va durar l'embaràs, diferents persones es van encarregar d'anar-nos recordant tot el que no podríem fer a partir de Setembre. Que si aneu ara al restaurant que s'acabarà, que si viatgeu ara perquè després no podreu amb els trastos, que si neteja la casa ara perquè després serà un caos ... tot molt esperançador, si.
Tinc una amiga amb una nena de dos anys que porten una vida amb el 90% de normalitat i jo vaig decidir que seria el meu model a seguir (ella ho sap i riu però mira...). Dins del possible clar, perquè planyo aquells pobres pares que tenen nens que bramen tot el dia. De veritat, teniu la meva total admiració. Però també planyo aquells que decideixen deixar de fer qualsevol perquè ui pobret/a és massa petit/a. Qüestió d'actitud suposo.
Ahir la Berta va fer 8 setmanes i de moment el Low ha seguit anant a concerts (segurament no a tants com voldria però això ja li passava abans del dia B). La Berta ha anat de cap de setmana i també a restaurants (tot i que ella no ho sap perquè dormia al cotxet tan panxa). Fins i tot ha estar a un local de cervesa artesana. És ben bé que només falta portar-la a terres angleses .... però potser ja tenim els bitllets ...
Com diu la meva amiga "Jo ho intento; potser no funciona i és un fracàs o potser surt bé i això que tenim". De moment nosaltres tenim. I potser és una tonteria però m'agrada veure que som capaços de fer coses i seguir tenint una vida incloent-hi la Berta.